AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

Avui ha estat l'últim dia de pràctiques a la Fundació Aura. Dia de comiats però també de treball, del treball amb constància i que va calant fons...

Tot i que a l'inici del projecte se'm va fer una mica costa amunt, ja que estava tractant un tema prou actual i poc desenvolupat com a tal, com a mínim a nivell "pràctic":  Les competències transversals per a la millora de l'ocupabilitat de les persones amb discapacitat intel·lectual, al final del camí me n'adono que és un factor clau, el treball d'aquestes competències, en aquest col·lectiu i en la millora de la seva ocupabilitat ja no només per a l'accés a una feina de qualitat, sinó per al manteniment de la mateixa. I la veritat és que és un tema que m'ha despertat la curiositat i l'interès per a seguir formant-me (ja he fet les peticions pertinents en diferents cursos d'inserció en què he participat!)

Me n'adono també que no només és un treball individual, personal, del futur treballador, sinó també de voluntat dels empresaris (ho he pogut constatar en algun cas durant l'estada de pràctiques i en situacions expressades per companyes que treballen en sectors afins) per entendre què significa i què implica a mig-llarg termini la Responsabilitat Social Corporativa (de l'empresa) ja que sovint, tot i les aparences, no es creu realment en projectes com els que desenvolupen a la Fundació Aura: les persones amb discapacitat sí tenen capacitat per a treballar. Això em remet a pensar en quina és, encara, la imatge social de la discapacitat i, alhora, en fer visible aquest col·lectiu en els diferents àmbits de la vida social: ja no parlo només de treball, també de lleure, d'habitatge, de participació...

Potser són massa àmbits a abarcar per un mateix professional i requereix desenvolupar moltes funcions que potser no ens són pròpies, ja que parlem de dinamització, prospecció, sensibilització... però me n'adono que són aspectes a tenir presents pel que fa a una atenció integral al col·lectiu en l'àmbit de l'orientació i la inserció sociolaboral.

D'eines en disposem: el treball en xarxa, les planificacions centrades en la persona, models i metodologies d'inserció (com és el Treball Amb Suport), experiències i bones pràctiques de moltes institucions que s'hi dediquen... de coneixements (després de finalitzar la carrera) també, tot i que cada cop tingui més clar la importància de l'actualització, de la recerca, la investigació en el nostre camp... i, gràcies a les pràctiques i conèixer el treball dels professionals "in situ", la voluntat de que tot això que rutlla sigui funcionant, creure que és possible i fer-nos responsables de fer-ho possible.

En definitiva, ser competents com a professionals. En aquest sentit, "rescato" aquelles competències fonamentals per als professionals de l'orientació:

Competència tècnica	-          Demostrar coneixement del procés de desenvolupament professional permanent. -          Coneixement  d’informació actualitzada sobre educació, formació, tendències d’ocupació, mercat laboral i assumptes socials.
Competència metodològica	-          Integrar la teoria i investigació a la pràctica de l’orientació, desenvolupament professional, assessorament i  consultes. -          Competències per a dissenyar, implementar i avaluar programes i intervencions d’orientació i assessorament. -          Demostrar promoció i lideratge en l’avenç de l’aprenentatge, desenvolupament professional i inquietuds personals dels destinataris.
Competència participativa	-          Habilitat per comunicar-se eficaçment amb col·legues o destinataris, emprant el nivell de llenguatge apropiat. -          Competències per cooperar efectivament en un equip de professionals. -          Demostrar consciència i apreciació de les diferències culturals dels destinataris per a interactuar eficaçment amb totes les poblacions.
Competència personal	-          Sensibilitat social i transectorial -          Demostrar consciència de la capacitat i limitacions pròpies del destinatari. -          Demostrar comportament ètic apropiat i conducta professional en el compliment de rols i responsabilitats.

I, per últim, per fer referència als termes "saber i sabor" professional del model de competències d'Echevarría en relació a la figura del psicopedagog/a (tractat a l'assignatura Orientació Professional), més que mai penso en el que em comentava la tutora de pràctiques quan parlàvem del rol del psicopedagog/a a la Fundació Aura a l'inici de la meva estada de pràctiques... 

un professional polièdric.  

A l'inici pensava que més que un qualificatiu era un desqualificatiu per a la professió, ja que entenia que pel terme polièdric es feia referència a un professional que feia de tot (i res alhora) i que qualsevol professional podria fer de "poliedre".

Però no. La Psicopedagogia, en tant que disciplina aplicada que beu de diferents fonts de coneixements, tal com està desenvolupat el pla d'estudis (i com s'ha portat a terme a la UOC, al meu entendre) permet justament això, conformar un professional amb múltiples cares, amb múltiples matisos i amb múltiples instruments per a desenvolupar la seva professió, no tan sols en l'àmbit formal, sinó precisament en l'àmbit no formal.

No dic pas que siguem els únics professionals que puguem gaudir d'aquestes qualitats, però definir-nos com a polièdrics, en aquests moments d'incertesa per a la professió, ens dota d'un sabor especial.

AVALUACIÓ DELS MATERIALS

Quant a l'avaluació dels materials faig referència als materials impresos, tant les fitxes de treball que han fet servir l'alumnat com el material didàctic a disposició del professorat.

Per avaluar-ho adoptaré un model d'avaluació de materials curriculars i didàctics que he treballat en aquesta assignatura optativa (Materials didàctics i curriculars: elaboració, anàlisi i avaluació) i em basaré en el model elaborat per Zabala i Parcerisa i que hem tractat específicament a l'assignatura.

Òbviament és un model d'avaluació de materials curriculars. Partint de la base que ens trobem en l'àmbit no formal hi ha un seguit d'elements estructurals que no ens podran servir de referent (Disseny Curricular Base, objectius i continguts seleccionats al PEC i PCC del centre, criteris per a la selecció de materials...), però hi ha un seguit d'elements definits en aquest model d'avaluació que poden ser útils.

El model d'avaluació proposa atendre a diferents dimensions d'anàlisi i avaluació:

1. ELEMENTS DESCRIPTIUS: El material està dissenyat per ser autosuficient (com a bloc de continguts com a tal, tot i que caldria desenvolupar-lo, aprofundir, més) però alhora serveix com a complement d'altre material (d'altres blocs de continguts del curs de Preparació laboral: anàlisi de l'ocupabilitat, habilitats socials, competències clau....).  Pel que fa als components compta amb guia didàctica per al professorat, material complementari de fonamentació  teòrica i fitxes de treball (versió inicial i adaptada). Per la naturalesa dels continguts, tenen relació amb altres blocs de continguts del curs de Preparació Laboral. D'altra banda es tracta d'un material mixt, inclou informació (conceptes) i activitats. En la versió inicial se segueix un esquema "informació seguida de propostes d'activitats" i en la versió adaptada principalment se segueix l'esquema "informació seguida de propostes d'activitats que al seu torn són seguides de nova informació". Es tracta d'un material fungible, dissenyat perquè l'alumnat treballi sobre ell. Per que fa a l'organització didàctica s'estructura en 4 fitxes de treball. Pel que fa al material complementari en la guia didàctica es fa referència a altres materials que poden ser d'utilitat així com a altres fonts bibliogràfiques de consulta.
2. INTENCIONS EDUCATIVES: Considero que tot i que no s'identifica explícitament els diferents tipus de continguts (conceptuals, procedimentals, actitudinals), considero que sí hi ha correspondència entre els objectius especificats, els continguts i les activitats proposades en les fitxes de treball, D'altra banda valoro que els continguts treballats són rigorosos (es fonamenten teòricament i es basen en altres materials disponibles) i s'adequen als continguts de treball planificats en el curs de Preparació Laboral. Pel que fa a l'adequació de les activitats proposades considero que a priori potser no són del tot suficients, però com a bloc de continguts introductori pot resultar prou satisfactori. Un aspecte negatiu és que no s'estableixen els objectius, continguts i criteris d'avaluació per a cadascuna de les fitxes proposades (es fa a nivell genèric). Les opcions preses en aquest sentit ( en definitiva ser una proposta oberta d'aproximació al treball de les competències transversals) considero que permeten al professorat fer-se seu el material i utilitzar-lo amb autonomia i, és més, desenvolupar-lo.
3. REQUISITS PER A L'APRENENTATGE: Pel que fa a la seqüència d'activitats tal i com es recull a les orientacions didàctiques de la guia, sempre es parteix d'iniciar amb una exploració de coneixements previs, de relació amb la vida quotidiana, amb la seva realitat propera com a element de motivació, però les activitats proposades fonamenten més la introspecció, la reflexió i la construcció de significats. Amb tot, no es presenten activitats d'avaluació com a tal i tampoc presenten suggeriments pel que fa als criteris d'organització de l'aula (espai, temps, agrupaments). Presenten un caràcter individual tot i que poden elaborar-se en grup.
4. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:  Els materials estan dissenyats partint de les característiques de l'alumnat amb DI, atenent al concepte de lectura accessible, dissenyant una versió adaptada per aquell alumnat amb majors dificultats cognitives, de lectoescriptura, utilitzant suports visuals... Amb tot valoro que alguna de les fitxes adaptades no ha respost a les expectatives (concretament una on es defineixen les diferents competències transversals).
5. ASPECTES FORMALS:  El format de les fitxes intenta adaptar-se al model elaborat a la Fundació Aura (quant a tipografia, mida de la lletra, espais en blanc i blocs tipogràfics, classificació lògica del text..) però introduint les indicacions de la lectura accessible quant a la redacció i format dels textos escrits. Així mateix les imatges pretenen ser el més realistes possibles i les il·lustracions, símbols, que puguin referir-se visualment als conceptes tractats.

En general i de forma objectiva podríem parlar que els materials tenen algunes mancances importants (quant a explicitació de continguts, estratègies metodològiques, varietat d'activitats, adequació/adaptació de les activitats a l'heterogeneïtat dels grups, propostes d'avaluació...) però cal dir que la idea inicial era elaborar una mostra d'activitats per a treballar el bloc de continguts "Les competències transversals", no tant per a dissenyar un material acabat i definitiu. D'altra banda ens movem en l'àmbit no formal i no he trobat un instrument teòric que servís com a referent per a la seva avaluació.

Una primera experiència d'elaboració de materials didàctics prou reeixida al meu entendre, tot i que evidentment, millorable.

Sé que els materials (l'enfocament) ha agradat, es valora l'esforç d'elaborar fitxes adaptades i contemplar un tipus de format i de maquetació propi de la Fundació Aura (tot i que el tema de la lectura accessible no ha acabat de fer el pes, per una qüestió de format). També cal dir que és una proposta de fitxes de treball que integra en totes les seves versions informació + proposta d'activitats força reduïda, però penso que compleix les expectatives inicials quan vaig plantejar elaborar els materials i la guia didàctica i el material complementari (fonamentació teòrica) proporcionen criteris prou sòlids per a un major desplegament d'activitats.

--------------------------

PARCERISA, A.; ZABALA, A. (1997). Criteris per a l'elaboració i la selecció de materials curriculars. A: E. Martín (coord.),  Materials didàctics i curriculars: elaboració, anàlisi i avaluació. Barcelona: UOC.

AVALUACIÓ DE LES FITXES DE TREBALL

Per concloure el bloc de continguts sobre les competències transversals els passo un qüestionari d'avaluació perquè puguin avaluar diferents ítems en relació a:

1. Els temes tractats (els continguts)
2. El format de les fitxes i les activitats proposades
3. L'actuació del formador
4. Respostes de caràcter obert en relació a les competències transversals.

Plantejo el qüestionari amb una escala 0 (gens)  1 (bastant)   2 (molt) per avaluar els diferents ítems. Una de les formadores em planteja que per al grup A1 (nivell més baix) utilitzi la mateixa escala però fent servir "cares": content, seriós, trist.

Les valoracions són molt positives, però ja m'ho esperava perquè no tenen massa costum d'avaluar els altres i, per tant, en certa mesura són molt "políticament correctes" i també molt agraïts, tot i que sembli un tòpic.

Fent un exercici d'autoavaluació considero que:

1. Quant als temes tractats (continguts): realment el tema de les competències transversals pot donar molt de sí i, insisteixo, tot i que són continguts que ja es treballen de forma habitual en altres blocs de continguts al curs (anàlisi de l'ocupabilitat, habilitats socials, hàbits d'autonomia, etc.), que tinguin una entitat pròpia com a contingut pot resultar molt valuós, especialment en el sentit d'aprofundir en aquests temes possibilitant la reflexió i l'autoconeixement. Un cop passades les fitxes me n'adono que, en conjunt, es veu una mica pobre. Òbviament disposava d'un temps determinat i acotat, però penso que seria molt positiu treballar cadascuna de les 10 competències recomanades per separat. Bé, ha estat un primer apropament però constato que ha estat valorat positivament pel centre ja que aquests materials s'inclouran (amb les modificacions que considerin) com a contingut dels cursos del programa  POIN (a finals d'any s'obre la convocatòria per a la subvenció dels cursos i un dels nous requisits ha estat introduir un bloc de continguts específic al voltant de les competències transversals!).
2. Quan al format de les fitxes de treball, he seguit el model utilitzat a la Fundació Aura però afegint el format de la lectura accessible, cosa que des del centre no acabaven de veure clar (per una qüestió de format, no pas de finalitat). No sóc capaç de valorar si utilitzant aquest format realment es millora la comprensió del que llegeixen, però sí m'he adonat (especialment amb el grup A1, que presenten més dificultats en la lectoescriptura) que les pauses a l'hora de llegir que possibilita la lectura accessible (seria com llegir versos) són pauses més "naturals", amb que la frase precedent que acaben de llegir té sentit per si mateixa i les pauses que es van fent durant la lectura no "trenquen" les frases i, per tant, en principi no distorsionen la comprensió del que s'està llegint. Pel que fa al suport visual (imatges principalment) ha estat molt positiu i d'això me n'he adonat en les fitxes adaptades: el suport visual al contingut (sobretot si és prou abstracte) fa de mitjancer i permet l'associació amb el seu significat i la memorització: en el treball d'identificació de les competències transversals en la fitxa adaptada feia correspondre una imatge a cada competència treballada (per exemple, autocontrol--->noia fent ioga) i això va permetre que quan els demanava anomenar competències, fent referència a la imatge, les poguessin identificar i posar exemples.
3. Respecte de la meva actuació com a formador, tot i no tenir experiència com a docent, considero que ha estat prou satisfactòria en el sentit que he pogut sortir-me'n prou bé en els diferents grups, podent arribar als resultats esperats, recollir totes les seves aportacions i gaudir del treball amb els grups. Tenir un bon coneixement del tema és imprescindible, però no suficient.
4. Finalment, en el qüestionari d'avaluació els vaig plantejar un parell de preguntes de caràcter obert perquè pensessin en les competències transversals, ja sigui anomenant-les, ja sigui reflexionant sobre la seva utilitat... Les respostes no han estat en la línia del que proposava, però bé, l'important crec que és que en els diferents grups ja es pot parlar de competències transversals i aquest és un concepte que no els sona a xinès...algun coneixement previ ja tenen i s'hi poden referir anomenant-ne alguna, explicant el cas treballat quan parlàvem d'assertivitat (que els va agradar molt perquè era força "extrem"), associant-ho a alguna imatge (com la de la noia que fa ioga), explicant algun exercici...o inclús parlar de coneixements, habilitats i actituds que hem de demostrar en una feina.

APLICACIÓ FITXES DE TREBALL (i V)

Aquesta penúltima setmana de pràctiques he aprofitat per fer més hores presencials al centre i acabar les fitxes pendents en els dos grups:

• GRUP A3: LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (4): Com podem resoldre els problemes amb els companys de feina? En aquesta darrera fitxa s'aprofunditza especialment en una de les competències transversals que expliquen en molts casos les dificultats per al manteniment de la feina en persones amb DI en la inserció en l'empresa ordinària: La comunicació assertiva i, relacionat amb ella, l'autocontrol (gestió de les emocions). Com ha estat habitual en aquest grup, el grau d'atenció i participació ha estat òptim, tot i que cal destacar que pel fet de no estar treballant (a diferència del grup B -que ja estan treballant o fent pràctiques- a qui anteriorment vaig passar la mateixa fitxa) suposa inicialment una dificultat per posar-se en situació, per a ubicar-se com a treballador en un entorn concret de treball. Per a una altra ocasió podria haver plantejat una situació més propera, més relacionada amb la seva vida quotidiana (per exemple presentar situacions problemàtiques que haurien pogut succeir durant el curs de formació, o en la relació amb els pares a casa, o amb els amics), però vaig trobar convenient treballar el cas proposat per anar "repassant" altres aspectes tractats en aquest bloc de continguts: competències específiques de l'ofici plantejat (reponedor de supermercat), competències transversals que hauria de posar en joc, etc.
• GRUP A1: LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (3A): Quines competències transversals tinc? i LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (4A): Com podem resoldre els problemes amb els companys de feina? En aquesta ocasió no he passat les fitxes "tot sol" com a formador, sinó que també hi havia la formadora referent, cosa que va permetre que la dinàmica de les sessions fos completament diferent: menys conductes disruptives, menys crides d'atenció, menys discussions entre companys...Tenia, doncs, el suport d'una figura d'autoritat. I, per tant, vaig poder desenvolupar els continguts més acuradament, posant més exemplificacions, recollint les seves aportacions, aprofitant el suport de la formadora i de les seves intervencions per aclarir/reconduir alguns aspectes... la gestió de l'aula i dels conflictes quedava en un segon pla, les normes estaven clares. I els límits també. Això va permetre que jo també gaudís molt més de les sessions i del que estàvem tractant tots plegats. I d'ells, per suposat.

APLICACIÓ FITXES DE TREBALL (IV)

GRUP A3: Continuació de la fitxa LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (3): Quines competències transversals tinc?

Després d'haver analitzat les activitats que fan a la seva vida quotidiana ( a casa, al curs de Preparació Laboral, a l'esplai o club esportiu, amb els amics...) van identificar el que els aportava realitzar aquestes activitats, quines coses havien après: quines habilitats, quins hàbits, quins coneixements  i, posteriorment, havien de classificar-ho en funció de les diferents competències transversals: si allò après podia ser un exemple de la competència en concret (exemple: participar en un equip de bàsquet----> arribar puntual als entrenaments i partits/utilitzar el transport públic per arribar-hi---> autonomia) Han tingut alguna confusió a l'hora de classificar les diferents habilitats, hàbits, comportaments... en les diferents competències, especialment aquelles que realment com a concepte no els sonava (comunicació assertiva, disposició a l'aprenentatge...) però recordant les definicions i amb les aportacions de tothom ho han pogut resoldre prou bé.  Finalment, en la classificació quedaven algunes competències "buides" i la intenció era aquesta, ja que es tractava d'adonar-se que tot i tots ser competents, no ho som pas en tot ni en el mateix grau. Per tant, les competències es poden millorar i es poden aprendre. La qüestió és ser-ne conscient i com fer-ho mentre no s'està en un entorn de treball. Aquesta era la darrera part de l'activitat: escollir tres competències i proposar formes de treballar-les en el nostre dia a dia amb petites accions. Exemple: Autonomia---> fer-se responsables de renovar el full de demanda d'ocupació (anar-hi presencialment, fer-ho per internet sol, anotar-se a l'agenda/calendari dates de renovació...)/// si he d'anar a un lloc que no conec buscar per internet (guia urbana BCN) com arribar-hi: buscar el carrer, els transports més propers, calcular el temps de desplaçament (web TMB)...

GRUP A1: LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (2A): Quines són les competències transversals per a la millora de l'ocupabilitat?

Tot i que a diferència de la versió inicial, en aquesta fitxa la informació (definicions) està molt més estructurada, me n'adono que continua sent massa teòrica i realment insuficient ja que es treballen molts conceptes de cop. Què vull dir amb això, que es podrien treballar les diferents competències de forma independent i combinar diferents tipus d'activitat: més de manipulació, d'identificació de comportaments, habilitats, hàbits associats, utilitzar alguns materials audiovisuals de la Fundació Aura que he descobert recentment (vídeos on s'escenifiquen diferents situacions laborals en relació a hàbits de treball, habilitats socials, etc.). L'activitat associada que hem desenvolupat era un qüestionari amb exemplificacions de les diferents competències i havien  d'avaluar-se i veure si complien amb aquells exemples sempre o no sempre (ex:  Flexibilitat---> si estic fent una tasca i el meu formador em diu que deixi de fer-la i faci una de diferent, li fai cas). Han estat més honests del que m'esperava i realment hi hagut bastants "no sempre", amb que la conclusió a la que havíem d'arribar és que hi ha competències que no tenim assolides i que hem de millorar, ja que es poden millorar.

Pel que fa a la gestió de l'aula avui ha anat una mica millor però tot i així cal insistir en molts aspectes (sobretot en relació a la relació amb els altres, tolerar opinions diferents a la d'un mateix, tenir capacitat d'espera...). Val a dir que la fitxa en sí tampoc ajudava massa a crear un clima més confortable, ja que hi havia massa conceptes abstractes, tot i intentar buscar exemplificacions concretes de la seva vida quotidiana i recollir les propostes que feien sobre els aspectes tractats.

APLICACIÓ DE FITXES DE TREBALL (III)

Avui he passat la primera fitxa al GRUP A1 (Preparació laboral): LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (1A): Què són les competències?

 En aquest grup utilitzaré la versió adaptada de les fitxes de treball ja que per les característiques del grup es requereix, d'una banda, un format de fitxa que no inclogui massa text, que es ressalti el més important, que hi hagi un suport visual, utilitzar materials audiovisuals, una major contextualització i proposta d'exemples propers, i, especialment, durada de les activitats (execució) superior a la prevista en les anteriors fitxes.

D'altra és un grup amb el que cal treballar constantment les habilitats socials i els hàbits de comportament, ja que fàcilment presenten conductes disruptives per diferents motius: desatenció i fatiga, manca d'habilitats de relació interpersonal, acceptació de normes i autoritat, cridar l'atenció del formador, donar excuses a tot el que fan...

Bé, ja anava preparat perquè succeïssin aquestes coses, amb que tenia molt present algunes estratègies de gestió de l'aula:

• Quant a la presentació i curs de la classe: clarificar la successió d'activitats, presentació general dels continguts, contextualitzar els continguts dins dels blocs de continguts que es treballen al curs, sentit de l'activitat, resumir el més important, explicar exemples per il·lustrar els punts més abstractes...
• Quant a estil personal: parlar de manera audible, clara i prou lenta, establir contacte ocular amb  l'alumnat, utilitzar l'humor quan sigui possible, parlar a tot el grup, dirigir-se a tots els alumnes en moments de desatenció
• Quant a la metodologia:  fer preguntes per conèixer el nivell, per contextualitzar, posar exemples concretes i relacionats amb la seva vida quotidiana, intercalar preguntes i explicacions, valorar positivament totes les aportacions individuals siguin més o menys correctes, reforçar-los quan fan bé la feina, fer les activitats en plenari incorporant les aportacions individuals,  suport visuals i audiovisual per al desenvolupament de les activitats...

Però clar, tot i intentar mantenir un clima de confort, sóc conscient que encara no sóc prou referent per al grup (és un grup "nou" d'aquest curs) i realment hem coincidit (per circumstàncies vàries) en poques sessions, amb que sempre m'han vist com l'estudiant de pràctiques o més aviat, l'ajudant de la formadora. I clar, en adoptar el rol de formador, m'havien de buscar els límits!! Tot i utilitzar diferents recursos (tacte, intentar ser assertiu, utilitzar l'humor en alguna ocasió) he hagut de ser contundent perquè un dels nois tenia conductes totalment desafiants (no greus, però que fan que vagis perdent la paciència, van boicotejant l'activitat i provoquen una major desatenció i cansament per part de la resta del grup) i, tal com se li havia dit, al tercer avís he anat a cercar la coordinadora pedagògica (a qui tenen com a rol d'autoritat) per mediar la situació. Així ha estat i val a dir que a partir d'aleshores he pogut reconduir la situació i aconseguir que aquest noi (que justament és un dels més "potents" quant a nivell d'aprenentatge) treballés de forma autònoma i participés de forma activa.

D'altra banda també hi ha hagut aspectes positius! Cadascú al seu ritme, però, ha estat capaç de dir el que pensaven i aportar exemples positius de les activitats proposades (les fèiem en plenari, recollint les aportacions de cadascú). No m'ha quedat tan clar (no hem pogut fer un bon tancament de la sessió) que hagin incorporat els conceptes com a tal de competències específiques (pròpies d'una ocupació) i competències transversals (comunes a moltes ocupacions), tot i haver executat correctament les activitats proposades.
A nivell personal, queda clar que em falten "taules" com a docent, però bé, no em sento tan perdut si tinc en compte alguns aspectes (molt útil en aquest sentit tot el relacionat amb l'avaluació del context i que vàrem treballar a l'assignatura de Diagnòstic)

APLICACIÓ DE FITXES DE TREBALL (II)

Dimecres passat hauria d'haver començat a passar fitxes al grup A1 (Fitxes adaptades) però per temes d'organització no es va poder fer. A primera hora va haver-hi una sortida de grups (justament un d'ells el grup al qual havia de passar les fitxes) i per temes meteorològics (va ser un dia que va ploure força a BCN) els grups van endarrerir la seva tornada i, amb els grups que quedaven (atès que també faltaven formadors) es va improvisar una activitat  (el que deia posts més avall sobre la planificació....). Amb tot, hi ha tot un treball al darrere: la flexibilitat i l'adaptació als canvis!

Avui, però, he treballat tal i com estava planificat amb els dos grups de dimarts:

• GRUP C (Seguiment de la inserció). Aquest cop el formador hi és present i aprofito perquè expliquin el treballat la setmana anterior amb la fitxa sobre l'assertivitat i recordem, per mitjà de les explicacions que van donant, les parts o fases per poder analitzar la nostra conducta i poder actuar de forma assertiva. Tot i que sóc conscient que és un grup molt participatiu i xerraire, em sorprenc de la seva capacitat per recordar, amb molt detall, tot el treballat. Acte seguit es planteja la possibilitat que plantegin alguna situació similar a l'exposada en el cas i que ells hagin viscut a la feina (en resum, mentre estem realitzant una tasca i estem "agobiats" pel volum de feina, perquè ja està a punt d'acabar la nostra jornada, etc., algun company/a ens demana fer una feina extra i acabem responent de males formes). La proposta no és massa reeixida... els costa posar-se en una situació similar. Per tant, es contraproposa que algú expliqui una situació problemàtica o complicada viscuda recentment a la feina. Això ens permet anar analitzant el cas proposat per mitjà del procediment utilitzat en la realització de la fitxa. Òbviament la situació que proposa una de les participants no està tan estructurada com la que es va presentar a la fitxa i això fa que els costi identificar alguns aspectes: com se sentia la persona, què li podia passar pel cap (pensar) en aquells moments, quina alternativa de resposta donar... Bé, és un aspecte que cal continuar treballar, oferint models  i pautes de comportament alternatives (aprenentatge vicari).

• GRUP A3 (Preparació laboral). LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (3) i (3A). Quines competències transversals tinc? La sessió comença amb un dels joves que fa molt mala cara i acaba manifestant una preocupació que, resumint, té a veure amb l'aparició d'inseguretats ara que cada cop més s'apropa la possibilitat de treballar i, alhora, l'adaptació a aquesta situació de canvi personal i de canvis en l'entorn (concretament en la Fundació: activitats que no són "classes" pròpiament dites, adaptació a diferents formadors, noves exigències, etc.). Això em permet l'oportunitat  d'exemplificar alguna de les diverses competències transversals que vam treballar la sessió anterior (l'autoconeixement, la flexibilitat, l'autonomia...) i em serveix d'introducció per començar amb la fitxa de treball, que gira al voltant del reconeixement, de la identificació, de les pròpies competències. Tasca que preveia complicada i així ha estat, d'entrada. Ha calgut anar oferint més exemples del proposats (a la fitxa hi havia desenvolupat un exemple) partint de les experiències que ells manifestaven (la qüestió era treballar el fet que les competències transversals s'aprenen al llarg de la vida, en diferents àmbits -lleure, escola, formació prelaboral, a casa...- i es poden millorar). La primera dificultat (dificultat que podríem generalitzar a nosaltres mateixos si féssim l'activitat) ha estat posar-se a pensar i a analitzar quines coses fem en la nostra vida diària i què implica fer-les (quines coses ens aporten, què hem hagut d'aprendre per fer-les, quines habilitats, hàbits, actituds posem en joc) ja que són coses que fem automàticament i no els donem el valor que tenen, bàsicament perquè no en som conscients. Parlo d'aspectes tan "bàsics" com desplaçar-nos autònomament, fer-nos responsables de tasques domèstiques, l'organització d'activitats amb els nostres amics, socialitzar-nos, mantenir bones relacions amb els altres, fer cas de les normes, seguir uns horaris, etc. però que això permet la interiorització d'un seguit d`hàbits, habilitats, comportaments, actituds...que ens seran útils, entre d'altres coses, quan ens posem a treballar i arribar a ser un bon treballador. Després d'exemplificar en grup  el que es demanava a la fitxa amb algunes de les activitats de la vida quotidiana que proposaven, han pogut desenvolupar la fitxa de forma més autònoma i poder plantejar alguns dubtes. Pel que fa a la noia amb qui utilitzo la versió adaptada, m'he adonat que (és una qüestió de format i de suports visuals) era capaç de relacionar la competència a treballar amb la il·lustració proposada, amb alguna dificultat ja que és complicat representar gràficament, per exemple, la flexibilitat. Però altre cop he trobat molt interessant que en la posada en comú partíssim del que ella havia proposat per anar aclarint conceptes.                                                                                                             Finalment no hem pogut acabar la fitxa (l'acabarem en una altra sessió) però val a dir que han tingut la capacitat de posar-se a pensar  i treballar concentrats d'una forma sostinguda i durant molta estona. I el noi que tenia la preocupació ha acceptat (es negava al principi) a parlar amb la coordinadora pedagògica per expressar la seva preocupació.

APLICACIÓ FITXES DE TREBALL (I)

Bé ja he passat algunes de les fitxes a dos dels grups. Tots dos grups m'han sorprès molt positivament, tot i que per coses diferents. També he de dir que, sembla una ximpleria, però com és d'important tenir-ho tot apamat perquè tot segueixi el curs previst. Em refereixo a una cosa tan òbvia com tenir les còpies necessàries de les fitxes de treball, que no les tenia, i això va fer que tot s'endarrerís i que comencés més neguitós del que calia! (Es nota que sóc "novato" en la docència, eh?)

• GRUP B (Seguiment de la inserció): FITXA "LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (4): Com podem resoldre els problemes amb els companys de feina? "

Passo la darrera de les fitxes, que tracta sobre l'autocontrol i l'assertivitat i es planteja un cas (amb un estil de resposta agressiva) per analitzar-lo i poder descriure les diferents fases que es plantegen per a l'ensenyament-aprenentatge de l'assertivitat (veure pàgina "L'assertivitat" del bloc). Prèviament, però, he hagut d'emmarcar l'activitat dins del treball tutorial que estan seguint al grup, ja que darrerament exposaven casos on es detectava una manca d'habilitats de resolució d'aquests tipus de problemàtiques en la relació amb els companys de feina. Així com emmarcar-ho dins del meu treball de les competències transversals i contextualitzar una de elles en concret, la comunicació assertiva. La sessió s'ha desenvolupat tal i com la tenia prevista i la veritat m'ha sorprès, en primer lloc, el seu grau d'atenció i de participació ja que és un grup on normalment les meves intervencions són molt puntuals (ja que parlen de temes molt concrets de la seva feina) i que una de les persones que normalment no xerra gaire al grup feia aportacions molt encertades i que ajudaven a que els altres veiessin més clarament el que es volia transmetre. Ha estat molt positiu també perquè han pogut associar els tres estils comunicatius (agressiu, passiu, assertiu) a un vídeo que van veure mentre feien el curs de preparació laboral i que justament representava diferent situacions a la feina. Per al tancament de la sessió volia agafar un dels seus exemples i analitzar-lo seguint el procés seguit durant l'activitat, però un dels nois va arribar justificadament molt tard i ens havia de comunicar notícies de la seva feina (estava fent pràctiques i finalment el contractaran). Per tant, l'últim quart d'hora de la sessió el vam dedicar a fer roda per explicar aspectes de la seva feina (que després traslladaria al formador, que no hi era present). Així, la sessió que estava prevista per a una hora va durar hora i mitja i es podria haver allargat més, haver aprofundit més. I, també, pensar en nous casos per a plantejar o rescatar casos que ells havien plantejat en sessions anteriors per poder analitzar-ho des d'aquesta nova perspectiva.

• GRUP A3 (Preparació laboral, grup "potent"): FITXES "LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (1) I (2): Què sabem de les competències?  Quines són les competències transversals per millorar la nostra ocupabilitat?

En la sessió de dues hores del bloc de "Competències clau" del curs de Preparació Laboral passo les dues fitxes i per a una de les noies, la versió adaptada, tot i que els continguts a treballar són els mateixos  i l'explicació per part meva és la mateixa. Em sobta, perquè tots tenen un PQPI i quan se'l pregunta per les tasques, les feines que fa i que li són pròpies d'un ajudant de cambrer (és un dels oficis a què poden aspirar) d'entrada diuen que no ho saben. Per tant, de seguida els poso en situació perquè se'n puguin fer una imatge mental (què fan els cambrers als bars, terrasses o restaurants on hi heu anat mentre vosaltres esteu prenent alguna cosa/dinant) i aleshores sí poden respondre sense dificultat. Això per treballar les competències específiques d'una ocupació. Per introduir les transversals faig que reflexionin (per mitjà de preguntes) sobre el que se li demana a un "bon treballador" a banda de fer les seves tasques pròpies. De seguida capten el concepte de competència transversal fent al·lusió a continguts que estan treballant en altres blocs (habilitats socials, millora cognitiva, noves tecnologies...) tot i que, en la segona fitxa, que s'aprofundeix en el tema, els costa arribar a la conclusió que les competències transversals són comunes a moltes ocupacions (especialment les definides per als col·lectius amb especials dificultats, ja que conjuguen un seguit d'hàbits, actituds i habilitats sociolaborals necessàries per al bon desenvolupament de qualsevol ocupació): puntualitat, bona imatge, tracte al client/companys/ preparadors laborals/referents, autonomia a l'hora de desenvolupar la feina, en els desplaçaments, cura de la feina... D'aquest grup em sorprèn un dels nois que  de tant en tant "desconnecta" i es despista i durant la sessió està prou centrat i, de seguida, capta el missatge. Això sí, realment vaig estar a sobre d'ell fent-lo participar.

Pel que fa a la noia amb les fitxes adaptades, realment me n'adono que cal gestionar millor els temps per a una propera sessió, ja que realment té moltes dificultats en la lectura i l'escriptura i cal una atenció totalment individualitzada; la resta va fent més o menys al seu ritme i de forma autònoma. El que veig de positiu (que se'm va ocórrer en aquell moment) va ser anar comentant la fitxa de la noia i les respostes que anava donant per tal de repassar els conceptes clau amb la resta i que els altres també poguessin dir la seva.

En el tancament de la sessió (recordem el concepte de competència, competències transversals i quines ens ajudaran a millorar l'ocupabilitat) un dels nois comenta que se les haurà de memoritzar. És aleshores quan se m'acut fer una mena de joc, de manera que d'una banda, quan els dic una competència transversal puguin posar un exemple amb les seves paraules,o bé poso jo l'exemple i ells intenten "encertar" la competència transversal. En general funciona i justament aquest noi que feia el comentari és el que més encerta amb les seves respostes.

Amb tot me n'adono que podria haver aprofundit més, posar més exemples, dedicar més temps a que ells pensessin en exemples a voltant de les definicions de competències transversals, però justament abans de començar la sessió la tutora em comenta que necessitava el grup per fer una tasca concreta de la Fundació i, per tant, vaig anar més ràpid del que m'hagués agradat (en comptes de destinar-hi 2h vaig destinar 1:30h). Però, vaja, els conceptes penso que estan clars. De totes formes se'm va ocórrer el que podria ser el contingut d'una altra fitxa d'aprofundiment, especialment per la part del grup que "tirava" més.

Altre cop m'ha sorprès el grau d'atenció i de participació, de tolerància de les meves correccions i observacions si s'equivocaven, de repetir conceptes un i altre cop... És més, quan vam acabar ja preguntaren què faríem la propera sessió!!

ATURADA I VISTA ENRERE

Un dels propòsits d'aquesta primera fase d'intervenció, a banda de generar informació i els materials didàctics pròpiament, era fer un bon exercici de recerca i buscar informació al voltant de les competències transversals, concretament per a col·lectius de persones amb diversitat funcional.

No ha estat feina gens fàcil!!  Quan he trobat informació sobre competències anava dirigida a col·lectius molt específics (joves principalment) i hi havia alguns aspectes que se'm feien difícils de conceptualitzar quan pensava en el col·lectiu concret. I quan he trobat alguna informació relacionada amb el col·lectius de persones amb discapacitat intel·lectual  no es parlava dins del context de les competències transversals.

D'altra banda, era conscient que a la Fundació Aura es treballaven aquestes competències en major o menor grau, amb un major o menor grau de sistematicitat... A banda dels continguts (no se pas com dir-ho) "clàssics", això és, el treball de les habilitats socials, de continguts instrumentals, de l'autoconeixement, del coneixement del món laboral, hi ha un seguit d'aspectes que sempre s'han tingut en compte: l'autonomia, la imatge personal,  la flexibilitat (versus rigidesa mental), l'autocontrol, saber-se moure's, gestionar l'entorn... en aquest procés de transició a la vida activa i adulta.

Arribo, doncs, a la conclusió que el paradigma, la forma de conceptualitzar al nou treballador i a les noves formes d'entendre el treball a partir dels conceptes d'ocupabilitat, competències professionals, competències transversals generen un nou discurs, però molts dels elements que el treball d'aquests conceptes implica ja s'ha anat fent, intueixo, en molts dispositius d'inserció sociolaboral.

Però aquest canvi de paradigma fa, al meu entendre, que s'obri tot un ventall de possibilitats, de formes de treball i d'atendre a un seguit d'aspectes de la persona que inicia un itinerari d'inserció que, amb la seva presa de consciència, millora, en definitiva l'atenció integral a les persones amb discapacitat que necessiten ser incloses en el món laboral. Perquè tots tenim dret a treballar i a aportar alguna cosa a l'empresa, institucions...societat. Els empresaris s'ho han de creure, però els futurs treballadors també. Aquí el discurs de les competències obre un nou horitzó, això crec entendre, més esperançador.

I enriqueix, per suposat, la pràctica psicopedagògica en l'àmbit de l'orientació professional, obrint noves vies de recerca i d'investigació (això imagino).

Després d'aquesta primera fase he assolit tots els objectius plantejats? Penso que sí. Tot i que m'ha mancat, al meu gust, una major col·laboració amb els professionals de la Fundació, en realitat, per a garantir una major seguretat en les passes que anava fent, en els coneixements que anava incorporant.... Però quan no es pot, no es pot i això no és excusa  per seguir treballant.

Amb tot, he d'agrair l'assessorament de la meva tutora de pràctiques i els ànims per esforçar-me i confiar en mi mateix i tenir la seguretat de, si no fer-ho del tot bé, fer-ho el millor possible.

FITXES DE TREBALL

1. OBJECTIUS

-       Clarificar el concepte de competència professional.

-       Distingir entre competències específiques i competències transversals.

-       Reconèixer la importància dels comportaments i actituds a l’hora de desenvolupar una feina.

-       Identificar les competències transversals  i la seva relació amb diferents ocupacions.

-       Reflexionar sobre les pròpies competències i, d’entre elles, quines cal millorar.

-       Adquirir estratègies per a la millora de les competències en la vida quotidiana.

-   Aprofundir en les competències transversals socioemocionals a la feina implicades en la resolució de problemes.

  2.. CONTINGUTS

·         Concepte de competència professional: coneixements, habilitats i actituds que es posen en joc.

·         Les competències són comportaments observables.

·         Les competències específiques d’una ocupació i les competències transversals a vàries ocupacions.

·         Les competències transversals com a millora de l’ocupabilitat: A banda de la formació i l’experiència laboral, hi ha un seguit d’habilitats, comportaments i actituds que s’associen a l’exercici d’una ocupació.

·         Les competències transversals són indispensables per fer bé qualsevol feina.

·         Decàleg de competències transversals per a la inserció de col·lectius amb dificultats d’inserció.

·         Tots atresorem capital competencial: les competències al llarg de la vida i formes d’adquisició.

·        Les competències s’aprenen i es poden millorar, no és quelcom que es té o no es té.

·        A l’hora de desenvolupar una ocupació cal veure si el nostre perfil competencial (referit a les competències transversals) s’hi ajusta i, si no, què es pot fer per desenvolupar-les.

·        Principals competències transversals que es posen en joc en la interacció amb els altres: autocontrol i assertivitat. Metodologia per a la resolució de problemes a la feina i actuar de forma assertiva. Exposició de casos.

 3. ACTIVITATS I RECURSOS METODOLÒGICS

 Alguns principis metodològics

• Formació generalitzable i transferible: els continguts formatius han de ser útils per al desenvolupament de la vida quotidiana.
• Activitat, funcionalitat, significativitat i sentit: cal atendre les opinions i demandes de la persona i potenciar la seva participació al llarg del procés formatiu. A més, és important explicar per què és important que aprenguin cadascun dels continguts i coneguin la seva utilitat.
• Atenció individualitzada i atenció a la diversitat de coneixements previs, ritmes de treball, nivells, formes de treballar i suports necessaris.
• Animar a participar, a dir el que pensen tot i que hi hagi incorreccions i aprofitar les seves intervencions.
• Fer preguntes que facilitin la reflexió.
• La formació ha d'incloure elements actitudinals: cal treballar continguts formatius relacionats amb les habililitats socials, amb el reconeixement i solució de problemes.
• Format dels textos escrits: lectura accessible, suports visuals, per a facilitar la comprensió.

Recursos

-      FITXES DE TREBALL (llapis i paper):

o  Les competències transversals (1): Concepte de competència: competències específiques i competències transversal

o  Les competències transversals (2): Definició de les competències transversals per a la millora de l’ocupabilitat.

o  Les competències transversals (3): Identificació de les pròpies competències.

o Les competències transversals (4): Els problemes de relació a la feina. Competències de gestió emocional i de comunicació assertiva.

Es contemplen dos tipus de fitxes, les de la versió inicial i les de la versió adaptada (A) per a un possible grup o per a alumnes dins d’un mateix grup amb major necessitat de suport i/o amb un menor autoconeixement i coneixement de l’entorn laboral.

-       MATERIAL AUDIOVISUAL: CD “JO PUC” de la Fundació Aura.

CARACTERÍSTIQUES DEL GRUPS: Resultats de l'Observació

En aquestes pràctiques estic col·laborant en tres grups diferents:

• GRUP A1: Grup de 5 nois/es amb la síndrome de Down ( entre 21 i 23 anys) que realitzen el curs  de Preparació Laboral per a la inserció, provinents d'escoles d'educació especial on han rebut formació prelaboral i una d'elles ha fet un PQPI: 
• Grup on cal treballar constantment les habilitats socials.
• Grup que requereix d'un suport individualitzat intens.
• Grup que té un baix coneixement dels oficis i el món laboral.
• Grup que necessita madurar a nivell professional i, particularment, a nivell personal (autoconeixement i autonomia) en el seguiment de les classes, la fatiga a l'hora de realitzar les activitats, els moments d'espera...
• Grup que respon bé a activitats individuals (amb suport) i a activitats grupals (posant èmfasi en el treball de les habilitats socials)
• GRUP A3: Grups de 4 nois/es amb intel·ligència límit ( entre 20 i 23 anys) que realitzen el curs de Preparació Laboral per a la inserció. Tots han realitzat prèviament un PQPI :
• Grup amb un bon nivell d'habilitats socials
• Grup prou autònom, excepte una noia que requereix suport (dificultats en la lectura i l'escriptura).
• Grup que té un bon nivell incial de coneixement dels oficis i baix del món laboral. Les seves expectatives generalment no s'ajusten a la realitat actual laboral.
• Grup força participatiu amb capacitat de treballar força autònomament.
• Grup que respon bé a activitats individuals, però prefereixen les activitats grupals, de discussió, d'expressió de les seves opinions, de fer preguntes...
• GRUP B : Un dels grups de Seguiment de la Inserció, on realitzen una tutoria de seguiment grupal del desenvolupament de la seva feina i possibles dificultats o problemes que se'ls presenten en el lloc de treball. Grup de 7 persones on alguns nois/es tenen la síndrome de Down, altres amb algun tipus de discapacitat intel·lectual. Dos d'ells estan en procés de realització de pràctiques a l'empresa (seguint la metodologia del Treball amb Suport) i la resta ja fa més d'un any que estan treballant en empreses ordinàries:
• Grup que participa molt activament: els agrada explicar què fan a la feina, com els va i si tenen algun problema a la feina (o alguna situació que els ha passat i no saben com resoldre-la) normalment l'expressen.
• Dificultats observades: els costa acceptar crítiques, observacions... es mostren a la defensiva, posen excuses. Solen canviar de tema quan no toca (quan s'insisteix en algun tema en concret que els afecta personalment), En ocasions presenten una certa rigidesa mental. Els  costa distingir entre fer bromes i parlar seriosament, diferenciar les situacions i com s'expliquen les coses. Manifesten certes pors a l'hora de fer front a algunes situacions a la feina. Tendència a mostrar respostes agressives o evasives davant els conflictes a la feina.

Amb totes aquestes dades (tot i que era conscient inicialment que em trobaria amb diferents nivells de qualificació professional inicial( ja que els agrupaments constituïts es basen en aquest criteri, d'entre altres) vaig adonar-me que seria necessari, a l'hora de desenvolupar el material didàctic, contemplar dos tipus de fitxes, una d'elles més adaptada (quant a presentació de la informació, quantitat de text  i idees principals, complementar la informació amb imatges...) i els continguts a tractar seguirien una seqüència lògica d'anar d'allò més general (concepte de competència professional) a allò més específic (definició de les competències transversals per a la millora de l'ocupabilitat, des d'un apropament inicial) de manera que aconseguís amb tot plegat que poguessin aprofundir en el seu autoconeixement personal i laboral tot reflexionant al voltant del concepte de competències transversals.

D'altra banda, amb tot el que observava de les experiències expressades pels nois i noies del grup B en un entorn real i ordinari de treball, vaig veure convenient (de cara també a tenir-ho en compte en una formació professional inicial) aprofundir en aquelles competències transversals "de relació" que influïen directament en el manteniment d'un lloc de feina. Així, pensant en aquest grup vaig elaborar una fitxa relacionada amb la resolució dels problemes a la feina, concretament vinculades a la gestió de les emocions i la comunicació assertiva.

MATERIALS DE CONSULTA PER A L'ELABORACIÓ DE LES FITXES DE TREBALL

Tot i que la creació de la majoria de les fitxes és original, el fil conductor del material, així com la finalitat del mateix està basat, en ocasions molt fidelment, en altres materials disponibles:

1) EL proVP - Projecte de vida professional, del Consorci d’Educació de Barcelona: http://www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos/orientacio_transicions/projecte_vida_professional

2)    Competències clau, de Barcelona Activa: http://w27.bcn.cat/porta22/cat/persona/competencies_clau/index.jsp

3)    Les fitxes de treball de la Fundació Aura i els continguts propis a treballar que es recullen en la Guia didàctica del programa POIN (Progarma d'orientació i  acompanyament a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental). Els continguts del programa es poden consultar al DOGC.


4)  Figuera, P.; Freixa, M.; Paula, I. (2008). Les habilitats socials per a la integració sociolaboral de les persones amb intel·ligència límit. Una visió des de la pràctica. Barcelona: Diputació de Barcelona.

     Pel que fa a les imatges recollides en els materials, es tracta d’imatges lliures de drets extretes del        portal Corbis: http://www.corbisimages.com/

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Torno a pujar un document-base que estic utilitzant per al treball de les competències transversals per al col·lectiu que ens ocupa.
He d'aclarir que les competències seleccionades s'orienten al treball amb col·lectius amb dificultats d'inserció (entre ells, el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual).

Concretament hi ha tres competències que no tindré directament en compte (no només perquè ens movem en uns conceptes força abstractes)  ja que, en el context del treball amb suport, són elements imprescindibles de treball durant l'acompanyament de la persona en el lloc de treball "in situ" i que des d'una formació prelaboral molt inicial pot costar de pair: L'excel·lència laboral, la Gestió de l'entorn i la  Disposició a l'aprenentatge.
Això no vol dir que en certa manera es treballin, però no potser als nivells requerits per a l'assoliment d'uns nivells adequats de competència.



                               

PLANIFICACIÓ EN ORRIS....

Em queda clar, arribats a aquest punt de l'estada de pràctiques, que una bona planificació, si bé ha d'estar ben dissenyada, ha d'incloure necessàriament (no sé pas com dir-ho) el contemplar un seguit d'imprevists en la seva temporització.

També em queda clar que la posada en acció de la planificació és un procés DINÀMIC i, per necessitat, FLEXIBLE.

El que vull dir amb això és que havia planificat un seguit de fases, havia fet la temporització (val a dir,  molt ajustada i, és clar, sense contemplar possibles imprevists) i tot això se n'ha anat en orris...

Per què?

1. En primer lloc perquè no he tingut present el "plànning" del centre. Tot i que és cert que em vaig reunir amb la tutora del centre per acabar de quadrar la temporització, no se'm va ocórrer preguntar per aquests aspectes. Durant aquest curs la Fundació Aura està celebrant el seu 25è aniversari i això comporta la realització d'un seguit d'actes organitzats pels propis professionals de la Fundació (entre ells la meva tutora), la participació dels nois/es en un seguit d'activitats i sortides (per exemple la participació en un curs de formació de Barclays, col·laborar en una mena d'enclavament per a una empresa  en la producció d'uns manipulats) i absències que es produeixen durant el curs (malalties dels nois/es, absències dels formadors per a reunions urgents amb empreses, etc...). Què en trec, de positiu, de tot això? TEMPS I EXPERIÈNCIA. Temps per poder elaborar el meu "producte" (materials de formació) i experiència com a docent (en alguna ocasió he hagut de substituir algun formador pels motius anteriors) i en l'aprofundiment sobre temes laborals i experiències properes als nois/es i com encabir-los a l'hora de desenvolupar properament els continguts a treballar.
2. En segon lloc perquè realment l'abast del meu "producte" era molt més del que em pensava. L'elaboració de fitxes de treball (en una versió inicial i una versió adaptada per a aquells grups amb més necessitats de suport) i la guia didàctica  al voltant de les competències transversals per a la millora de l'ocupabilitat en aquest col·lectiu, no ha estat ni de bon tros tan fàcil com creia, ni tan ràpid d'elaborar. D'altra banda, tot i que m'he basat en alguns materials disponibles, bona part de l'elaboració de les fitxes ha estat de creació pròpia i el fet d'utilitzar la metodologia de la lectura fàcil no és tan immediat com sembla. Què en trec de positiu de tot això? Un major coneixement al voltant de la temàtica de les competències transversals, sobre l'elaboració de materials didàctics, un major grau de reflexió a l'hora de planificar la intervenció educativa com a docent i quins aspectes cal considerar a l'hora de desenvolupar una programació didàctica que, la intenció hi és, no deixi res enlaire. I, és clar, despertar la part més creativa de la professió!
3. En tercer lloc perquè no he deixat espais per a la reflexió i, si fos necessari, modificar alguns aspectes de la programació d'activitats que es duran a terme. Que m'hagi "currat" els materials que vull passar en les sessions de formació no vol dir que vagin a funcionar, o despertin l'interès dels nois/es o que realment s'adaptin a les seves necessitats (siguin massa fàcils o massa complicades, hagi previst els suports adequats....). Què en trec de positiu de tot això? Sent conscient de tot això, hauré de fer un exercici d'autoavaluació en cada sessió de formació i adaptar-me als imprevists que sorgeixin durant la intervenció d'una forma àgil tenint en compte els feed-backs que rebi dels grups. La planificació no pot ser rígida.
4. Perquè els imprevists no sempre venen de fora.... A banda de l'estrès propi de l'estudiant de pràctiques (amb una major o menor responsabilitat familiar) a l'hora de posar en marxa la seva intervenció ( i l'aparició de les  inseguretats pròpies quan t'endinses en un camp en què no es té gaire experiència: Ho faré bé? Seré capaç de dur-ho a la pràctica? Respondré a les expectatives del centre? de l'assignatura? de les competències a desenvolupar?etc, etc, etc.), he d'afegir que personalment em trobo en un procés de crisi professional: Ha sorgit en mi la imperiosa necessitat de reorientar-me professionalment i de prendre una decisió no gens favorable en els temps que corren. Què en trec, de positiu, de tot això? Ni més ni menys que viure en primera persona allò que pretén aconseguir la Fundació Aura amb els seus participants en el procés de transició a la vida activa (i adulta) i el que jo pretenc amb la meva intervenció amb el treball de les competències transversals: un exercici d'AUTOCONEIXEMENT, d'introspecció, d'identificació de competències, de fer ús d'un seguit de recursos que em serviran per a construir un nou PROJECTE DE VIDA PROFESSIONAL.

Tot això per a dir que acabo de finalitzar la primera fase de la intervenció (quan ja hauria d'estar a les acaballes de la fase 2...)

DIMENSIONS D'ANÀLISI (III): Accessibilitat

A l'hora d'elaborar els materials caldrà tenir en compte les característiques del grup: coneixements previs, ritme de treball, lectoescriptura, ajuts o suports a oferir durant el desenvolupament de les activitats, etc.
Però també, i especialment, caldrà atendre a un aspecte clau per a la millora de la comprensió del material a treballar, ja que s'elaboraran fitxes de treball que requeriran de la seva lectura per a la realització de les activitats proposades Per tant, caldrà atendre a aquelles dificultats lectores que poden incidir en la comprensió del text.
Es tracta doncs del concepte de LECTURA ACCESSIBLE (o també coneguda com a Lectura fàcil).

A continuació adjunto un document amb les directrius per a que la informació escrita sigui fàcil de llegir i entendre.

Informacion todos from Txama Marquesso

DIMENSIONS D'ANÀLISI(II): Agents

Pel que fa als agents educatius objecte de la intervenció, resultat del diàleg amb la tutora del centre i la revisió de l’anterior planificació, incidiré a nivell de:

a)     Candidats/candidates dels grups de preparació laboral (grups A1 i A3), nois i noies en procés de formació prelaboral, en grups reduïts (5-6 persones), de nivells diferents i un grup de seguiment laboral (7 nois/es en període de pràctiques o que estan contractats en empresa ordinària). En aquests grups treballarem les fitxes de treball que elaboraré al voltant de les competències transversals, en principi adaptades als diferents nivells (4 activitats previstes). Pel que fa al grup de seguiment treballaríem una de les fitxes referides a la relació interpersonal i, en cert grau, la gestió de les emocions (comunicació assertiva). En aquest sentit prendré el rol de formador/docent amb o sense col·laboració del formador/preparador laboral del grup.

b)  Formadors/Preparadors laborals (els preparadors laborals també tenen funció docent) dels diferents grups: per tal  de buscar la manera d’integrar les activitats proposades dins dels continguts propis del curs de formació/ tutoria de seguiment, informació més específica sobre els components dels grups i informació de situacions reals succeïdes en el lloc de treball.

c)  Coordinadora pedagògica: per tal de demanar el vist-i-plau de les activitats, recursos necessaris i assessorament sobre el contingut/metodologies a utilitzar per tal de seguir en la línia del treball realitzat a la Fundació i feed-back de les activitats realitzades.

DIMENSIONS D'ANÀLISI (I): Aspectes metodològics

A l’hora de posar en pràctica els materials dissenyats, la formació ha d’articular-se al voltant de certs criteris metodològics, tal com assenyalen a la pàgina web Canaldown21.org:

a)   Formació integral i personalitzada que afavoreixi l’autonomia de l’alumne i possibiliti una intervenció més directa i adequada.

b)  Formació generalitzable i transferible: els continguts formatius han de ser útils per al desenvolupament de la vida quotidiana dels futurs treballadors.

c)  Activitat, funcionalitat, significativitat i sentit: cal atendre les opinions i demandes de la persona i potenciar la seva participació al llarg del procés formatiu. A més, és important explicar per què és important que aprenguin cadascun dels continguts i coneguin la seva utilitat.

d)    Formació ajustada a l’edat cronològica de la persona, seleccionant aprenentatges motivadors i rellevants per a una persona adulta, descartant continguts infantils o massa acadèmics.

e) La formació ha d’incloure elements actitudinals i sociopersonals: cal treballar continguts formatius relacionats amb el reconeixement i solució de problemes, ja que caldrà capacitar la persona amb discapacitat de recursos per poder fer front a problemes relacionats amb el treball.

PROJECTE D'INTERVENCIÓ

TÍTOL DEL PROJECTE: Les competències transversals per a la millora de l'ocupabilitat de les persones amb D.I.

TEMA DEL PROJECTE: Partint de la rellevància del model de competències professionals en el nou marc organitzacional i de desenvolupament del mercat de treball, es palesa la importància del treball de les competències transversals (seguint la classificació proposada pel model ISFOL per a la recerca i la millora de fina), a banda del treball de les competències tècnico-professionals i de base ja que  les competències transversals, definides com a transferibles a diferents contextos corresponen majoritàriament a competències que incideixen en el saber ser i estar i atès que, generalment, el col·lectiu de persones amb D.I sovint presenta desajustaments emocionals que dificulten la seva efectiva integració a l'empresa ordinària (recordo que el context d'intervenció és el de la inserció en empresa ordinària seguint la metodologia del Treball amb Suport).

Tenint present que es pretén incidir en la millora de l'ocupabilitat de les persones amb D.I, el treball de les competències transversals esdevé un element clau en els itineraris d'inserció laboral per a l'accés i el manteniment d'una ocupació.

Així, proposo l'elaboració de materials educatius (fitxes de treball, principalment de llapis i paper, amb la corresponent guia didàctica) per tal de treballar les competències transversals més significatives per al col·lectiu (recollides en el Diccionari de competències transversals  per a la inserció laboral de persones amb especials dificultats d'inserció) seguint l'estil dels materials propis elaborats per la Fundació Aura i dissenyats per als grups de Preparació Laboral (que realitzen un curs de formació prelaboral per a la inserció) i els grups de Seguiment de la Inserció (que ja estan treballant en l'empresa ordinària o realitzant el període de pràctiques previ a la inserció).