APLICACIÓ DE FITXES DE TREBALL (III)

Avui he passat la primera fitxa al GRUP A1 (Preparació laboral): LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (1A): Què són les competències?

 En aquest grup utilitzaré la versió adaptada de les fitxes de treball ja que per les característiques del grup es requereix, d'una banda, un format de fitxa que no inclogui massa text, que es ressalti el més important, que hi hagi un suport visual, utilitzar materials audiovisuals, una major contextualització i proposta d'exemples propers, i, especialment, durada de les activitats (execució) superior a la prevista en les anteriors fitxes.

D'altra és un grup amb el que cal treballar constantment les habilitats socials i els hàbits de comportament, ja que fàcilment presenten conductes disruptives per diferents motius: desatenció i fatiga, manca d'habilitats de relació interpersonal, acceptació de normes i autoritat, cridar l'atenció del formador, donar excuses a tot el que fan...

Bé, ja anava preparat perquè succeïssin aquestes coses, amb que tenia molt present algunes estratègies de gestió de l'aula:

• Quant a la presentació i curs de la classe: clarificar la successió d'activitats, presentació general dels continguts, contextualitzar els continguts dins dels blocs de continguts que es treballen al curs, sentit de l'activitat, resumir el més important, explicar exemples per il·lustrar els punts més abstractes...
• Quant a estil personal: parlar de manera audible, clara i prou lenta, establir contacte ocular amb  l'alumnat, utilitzar l'humor quan sigui possible, parlar a tot el grup, dirigir-se a tots els alumnes en moments de desatenció
• Quant a la metodologia:  fer preguntes per conèixer el nivell, per contextualitzar, posar exemples concretes i relacionats amb la seva vida quotidiana, intercalar preguntes i explicacions, valorar positivament totes les aportacions individuals siguin més o menys correctes, reforçar-los quan fan bé la feina, fer les activitats en plenari incorporant les aportacions individuals,  suport visuals i audiovisual per al desenvolupament de les activitats...

Però clar, tot i intentar mantenir un clima de confort, sóc conscient que encara no sóc prou referent per al grup (és un grup "nou" d'aquest curs) i realment hem coincidit (per circumstàncies vàries) en poques sessions, amb que sempre m'han vist com l'estudiant de pràctiques o més aviat, l'ajudant de la formadora. I clar, en adoptar el rol de formador, m'havien de buscar els límits!! Tot i utilitzar diferents recursos (tacte, intentar ser assertiu, utilitzar l'humor en alguna ocasió) he hagut de ser contundent perquè un dels nois tenia conductes totalment desafiants (no greus, però que fan que vagis perdent la paciència, van boicotejant l'activitat i provoquen una major desatenció i cansament per part de la resta del grup) i, tal com se li havia dit, al tercer avís he anat a cercar la coordinadora pedagògica (a qui tenen com a rol d'autoritat) per mediar la situació. Així ha estat i val a dir que a partir d'aleshores he pogut reconduir la situació i aconseguir que aquest noi (que justament és un dels més "potents" quant a nivell d'aprenentatge) treballés de forma autònoma i participés de forma activa.

D'altra banda també hi ha hagut aspectes positius! Cadascú al seu ritme, però, ha estat capaç de dir el que pensaven i aportar exemples positius de les activitats proposades (les fèiem en plenari, recollint les aportacions de cadascú). No m'ha quedat tan clar (no hem pogut fer un bon tancament de la sessió) que hagin incorporat els conceptes com a tal de competències específiques (pròpies d'una ocupació) i competències transversals (comunes a moltes ocupacions), tot i haver executat correctament les activitats proposades.
A nivell personal, queda clar que em falten "taules" com a docent, però bé, no em sento tan perdut si tinc en compte alguns aspectes (molt útil en aquest sentit tot el relacionat amb l'avaluació del context i que vàrem treballar a l'assignatura de Diagnòstic)

ATURADA I VISTA ENRERE

Un dels propòsits d'aquesta primera fase d'intervenció, a banda de generar informació i els materials didàctics pròpiament, era fer un bon exercici de recerca i buscar informació al voltant de les competències transversals, concretament per a col·lectius de persones amb diversitat funcional.

No ha estat feina gens fàcil!!  Quan he trobat informació sobre competències anava dirigida a col·lectius molt específics (joves principalment) i hi havia alguns aspectes que se'm feien difícils de conceptualitzar quan pensava en el col·lectiu concret. I quan he trobat alguna informació relacionada amb el col·lectius de persones amb discapacitat intel·lectual  no es parlava dins del context de les competències transversals.

D'altra banda, era conscient que a la Fundació Aura es treballaven aquestes competències en major o menor grau, amb un major o menor grau de sistematicitat... A banda dels continguts (no se pas com dir-ho) "clàssics", això és, el treball de les habilitats socials, de continguts instrumentals, de l'autoconeixement, del coneixement del món laboral, hi ha un seguit d'aspectes que sempre s'han tingut en compte: l'autonomia, la imatge personal,  la flexibilitat (versus rigidesa mental), l'autocontrol, saber-se moure's, gestionar l'entorn... en aquest procés de transició a la vida activa i adulta.

Arribo, doncs, a la conclusió que el paradigma, la forma de conceptualitzar al nou treballador i a les noves formes d'entendre el treball a partir dels conceptes d'ocupabilitat, competències professionals, competències transversals generen un nou discurs, però molts dels elements que el treball d'aquests conceptes implica ja s'ha anat fent, intueixo, en molts dispositius d'inserció sociolaboral.

Però aquest canvi de paradigma fa, al meu entendre, que s'obri tot un ventall de possibilitats, de formes de treball i d'atendre a un seguit d'aspectes de la persona que inicia un itinerari d'inserció que, amb la seva presa de consciència, millora, en definitiva l'atenció integral a les persones amb discapacitat que necessiten ser incloses en el món laboral. Perquè tots tenim dret a treballar i a aportar alguna cosa a l'empresa, institucions...societat. Els empresaris s'ho han de creure, però els futurs treballadors també. Aquí el discurs de les competències obre un nou horitzó, això crec entendre, més esperançador.

I enriqueix, per suposat, la pràctica psicopedagògica en l'àmbit de l'orientació professional, obrint noves vies de recerca i d'investigació (això imagino).

Després d'aquesta primera fase he assolit tots els objectius plantejats? Penso que sí. Tot i que m'ha mancat, al meu gust, una major col·laboració amb els professionals de la Fundació, en realitat, per a garantir una major seguretat en les passes que anava fent, en els coneixements que anava incorporant.... Però quan no es pot, no es pot i això no és excusa  per seguir treballant.

Amb tot, he d'agrair l'assessorament de la meva tutora de pràctiques i els ànims per esforçar-me i confiar en mi mateix i tenir la seguretat de, si no fer-ho del tot bé, fer-ho el millor possible.

CARACTERÍSTIQUES DEL GRUPS: Resultats de l'Observació

En aquestes pràctiques estic col·laborant en tres grups diferents:

• GRUP A1: Grup de 5 nois/es amb la síndrome de Down ( entre 21 i 23 anys) que realitzen el curs  de Preparació Laboral per a la inserció, provinents d'escoles d'educació especial on han rebut formació prelaboral i una d'elles ha fet un PQPI: 
• Grup on cal treballar constantment les habilitats socials.
• Grup que requereix d'un suport individualitzat intens.
• Grup que té un baix coneixement dels oficis i el món laboral.
• Grup que necessita madurar a nivell professional i, particularment, a nivell personal (autoconeixement i autonomia) en el seguiment de les classes, la fatiga a l'hora de realitzar les activitats, els moments d'espera...
• Grup que respon bé a activitats individuals (amb suport) i a activitats grupals (posant èmfasi en el treball de les habilitats socials)
• GRUP A3: Grups de 4 nois/es amb intel·ligència límit ( entre 20 i 23 anys) que realitzen el curs de Preparació Laboral per a la inserció. Tots han realitzat prèviament un PQPI :
• Grup amb un bon nivell d'habilitats socials
• Grup prou autònom, excepte una noia que requereix suport (dificultats en la lectura i l'escriptura).
• Grup que té un bon nivell incial de coneixement dels oficis i baix del món laboral. Les seves expectatives generalment no s'ajusten a la realitat actual laboral.
• Grup força participatiu amb capacitat de treballar força autònomament.
• Grup que respon bé a activitats individuals, però prefereixen les activitats grupals, de discussió, d'expressió de les seves opinions, de fer preguntes...
• GRUP B : Un dels grups de Seguiment de la Inserció, on realitzen una tutoria de seguiment grupal del desenvolupament de la seva feina i possibles dificultats o problemes que se'ls presenten en el lloc de treball. Grup de 7 persones on alguns nois/es tenen la síndrome de Down, altres amb algun tipus de discapacitat intel·lectual. Dos d'ells estan en procés de realització de pràctiques a l'empresa (seguint la metodologia del Treball amb Suport) i la resta ja fa més d'un any que estan treballant en empreses ordinàries:
• Grup que participa molt activament: els agrada explicar què fan a la feina, com els va i si tenen algun problema a la feina (o alguna situació que els ha passat i no saben com resoldre-la) normalment l'expressen.
• Dificultats observades: els costa acceptar crítiques, observacions... es mostren a la defensiva, posen excuses. Solen canviar de tema quan no toca (quan s'insisteix en algun tema en concret que els afecta personalment), En ocasions presenten una certa rigidesa mental. Els  costa distingir entre fer bromes i parlar seriosament, diferenciar les situacions i com s'expliquen les coses. Manifesten certes pors a l'hora de fer front a algunes situacions a la feina. Tendència a mostrar respostes agressives o evasives davant els conflictes a la feina.

Amb totes aquestes dades (tot i que era conscient inicialment que em trobaria amb diferents nivells de qualificació professional inicial( ja que els agrupaments constituïts es basen en aquest criteri, d'entre altres) vaig adonar-me que seria necessari, a l'hora de desenvolupar el material didàctic, contemplar dos tipus de fitxes, una d'elles més adaptada (quant a presentació de la informació, quantitat de text  i idees principals, complementar la informació amb imatges...) i els continguts a tractar seguirien una seqüència lògica d'anar d'allò més general (concepte de competència professional) a allò més específic (definició de les competències transversals per a la millora de l'ocupabilitat, des d'un apropament inicial) de manera que aconseguís amb tot plegat que poguessin aprofundir en el seu autoconeixement personal i laboral tot reflexionant al voltant del concepte de competències transversals.

D'altra banda, amb tot el que observava de les experiències expressades pels nois i noies del grup B en un entorn real i ordinari de treball, vaig veure convenient (de cara també a tenir-ho en compte en una formació professional inicial) aprofundir en aquelles competències transversals "de relació" que influïen directament en el manteniment d'un lloc de feina. Així, pensant en aquest grup vaig elaborar una fitxa relacionada amb la resolució dels problemes a la feina, concretament vinculades a la gestió de les emocions i la comunicació assertiva.

PLANIFICACIÓ EN ORRIS....

Em queda clar, arribats a aquest punt de l'estada de pràctiques, que una bona planificació, si bé ha d'estar ben dissenyada, ha d'incloure necessàriament (no sé pas com dir-ho) el contemplar un seguit d'imprevists en la seva temporització.

També em queda clar que la posada en acció de la planificació és un procés DINÀMIC i, per necessitat, FLEXIBLE.

El que vull dir amb això és que havia planificat un seguit de fases, havia fet la temporització (val a dir,  molt ajustada i, és clar, sense contemplar possibles imprevists) i tot això se n'ha anat en orris...

Per què?

1. En primer lloc perquè no he tingut present el "plànning" del centre. Tot i que és cert que em vaig reunir amb la tutora del centre per acabar de quadrar la temporització, no se'm va ocórrer preguntar per aquests aspectes. Durant aquest curs la Fundació Aura està celebrant el seu 25è aniversari i això comporta la realització d'un seguit d'actes organitzats pels propis professionals de la Fundació (entre ells la meva tutora), la participació dels nois/es en un seguit d'activitats i sortides (per exemple la participació en un curs de formació de Barclays, col·laborar en una mena d'enclavament per a una empresa  en la producció d'uns manipulats) i absències que es produeixen durant el curs (malalties dels nois/es, absències dels formadors per a reunions urgents amb empreses, etc...). Què en trec, de positiu, de tot això? TEMPS I EXPERIÈNCIA. Temps per poder elaborar el meu "producte" (materials de formació) i experiència com a docent (en alguna ocasió he hagut de substituir algun formador pels motius anteriors) i en l'aprofundiment sobre temes laborals i experiències properes als nois/es i com encabir-los a l'hora de desenvolupar properament els continguts a treballar.
2. En segon lloc perquè realment l'abast del meu "producte" era molt més del que em pensava. L'elaboració de fitxes de treball (en una versió inicial i una versió adaptada per a aquells grups amb més necessitats de suport) i la guia didàctica  al voltant de les competències transversals per a la millora de l'ocupabilitat en aquest col·lectiu, no ha estat ni de bon tros tan fàcil com creia, ni tan ràpid d'elaborar. D'altra banda, tot i que m'he basat en alguns materials disponibles, bona part de l'elaboració de les fitxes ha estat de creació pròpia i el fet d'utilitzar la metodologia de la lectura fàcil no és tan immediat com sembla. Què en trec de positiu de tot això? Un major coneixement al voltant de la temàtica de les competències transversals, sobre l'elaboració de materials didàctics, un major grau de reflexió a l'hora de planificar la intervenció educativa com a docent i quins aspectes cal considerar a l'hora de desenvolupar una programació didàctica que, la intenció hi és, no deixi res enlaire. I, és clar, despertar la part més creativa de la professió!
3. En tercer lloc perquè no he deixat espais per a la reflexió i, si fos necessari, modificar alguns aspectes de la programació d'activitats que es duran a terme. Que m'hagi "currat" els materials que vull passar en les sessions de formació no vol dir que vagin a funcionar, o despertin l'interès dels nois/es o que realment s'adaptin a les seves necessitats (siguin massa fàcils o massa complicades, hagi previst els suports adequats....). Què en trec de positiu de tot això? Sent conscient de tot això, hauré de fer un exercici d'autoavaluació en cada sessió de formació i adaptar-me als imprevists que sorgeixin durant la intervenció d'una forma àgil tenint en compte els feed-backs que rebi dels grups. La planificació no pot ser rígida.
4. Perquè els imprevists no sempre venen de fora.... A banda de l'estrès propi de l'estudiant de pràctiques (amb una major o menor responsabilitat familiar) a l'hora de posar en marxa la seva intervenció ( i l'aparició de les  inseguretats pròpies quan t'endinses en un camp en què no es té gaire experiència: Ho faré bé? Seré capaç de dur-ho a la pràctica? Respondré a les expectatives del centre? de l'assignatura? de les competències a desenvolupar?etc, etc, etc.), he d'afegir que personalment em trobo en un procés de crisi professional: Ha sorgit en mi la imperiosa necessitat de reorientar-me professionalment i de prendre una decisió no gens favorable en els temps que corren. Què en trec, de positiu, de tot això? Ni més ni menys que viure en primera persona allò que pretén aconseguir la Fundació Aura amb els seus participants en el procés de transició a la vida activa (i adulta) i el que jo pretenc amb la meva intervenció amb el treball de les competències transversals: un exercici d'AUTOCONEIXEMENT, d'introspecció, d'identificació de competències, de fer ús d'un seguit de recursos que em serviran per a construir un nou PROJECTE DE VIDA PROFESSIONAL.

Tot això per a dir que acabo de finalitzar la primera fase de la intervenció (quan ja hauria d'estar a les acaballes de la fase 2...)

DIMENSIONS D'ANÀLISI (III): Accessibilitat

A l'hora d'elaborar els materials caldrà tenir en compte les característiques del grup: coneixements previs, ritme de treball, lectoescriptura, ajuts o suports a oferir durant el desenvolupament de les activitats, etc.
Però també, i especialment, caldrà atendre a un aspecte clau per a la millora de la comprensió del material a treballar, ja que s'elaboraran fitxes de treball que requeriran de la seva lectura per a la realització de les activitats proposades Per tant, caldrà atendre a aquelles dificultats lectores que poden incidir en la comprensió del text.
Es tracta doncs del concepte de LECTURA ACCESSIBLE (o també coneguda com a Lectura fàcil).

A continuació adjunto un document amb les directrius per a que la informació escrita sigui fàcil de llegir i entendre.

Informacion todos from Txama Marquesso

DIMENSIONS D'ANÀLISI (I): Aspectes metodològics

A l’hora de posar en pràctica els materials dissenyats, la formació ha d’articular-se al voltant de certs criteris metodològics, tal com assenyalen a la pàgina web Canaldown21.org:

a)   Formació integral i personalitzada que afavoreixi l’autonomia de l’alumne i possibiliti una intervenció més directa i adequada.

b)  Formació generalitzable i transferible: els continguts formatius han de ser útils per al desenvolupament de la vida quotidiana dels futurs treballadors.

c)  Activitat, funcionalitat, significativitat i sentit: cal atendre les opinions i demandes de la persona i potenciar la seva participació al llarg del procés formatiu. A més, és important explicar per què és important que aprenguin cadascun dels continguts i coneguin la seva utilitat.

d)    Formació ajustada a l’edat cronològica de la persona, seleccionant aprenentatges motivadors i rellevants per a una persona adulta, descartant continguts infantils o massa acadèmics.

e) La formació ha d’incloure elements actitudinals i sociopersonals: cal treballar continguts formatius relacionats amb el reconeixement i solució de problemes, ja que caldrà capacitar la persona amb discapacitat de recursos per poder fer front a problemes relacionats amb el treball.

Conclusions

De cara a l'elaboració del pla d'actuació a desenvolupar durant el pràcticum II i com a conclusions d'aquesta primera estada a la Fundació Aura em plantejo el següent:

1. Definir quin serà el meu focus d'intervenció: detectar les necessitats en un àmbit concret, ja que he participat de molts programes. De tots els programes i grups en què he participat he anat anotat diàriament quines eren aquelles dificultats, conflictes, problemes recurrents i que podien ser font de treball i que tenen a veure amb la millora de l'autonomia, habilitats socials i competències professionals dels usuaris i que es relacionen amb diferents continguts de treball: autoestima i autoimatge professional, gestió de les emocions: demanar ajuda i evitar bloquejos (pors), canvis i transicions, activació de la motivació i actituds envers el treball, treball per competències... i que poden ser elements per a  la millora (si és possible) dels materials didàctics i  de treball del programa d'Inserció Laboral de la Fundació Aura.
2. Revisar a fons els materials didàctics de la Fundació, contrastar-ho amb els continguts teòrics de la carrera i altres fonts especialitzades (especial èmfasi a l'assignatura d'Orientació Professional) i cercar altres experiències i materials d'altres entitats de cara a aprofundir sobre les temàtiques a treballar, poder oferir alguna mena de programació multinivell (?) que pugui respondre a la heterogeneïtat pròpia de nivells, ritmes d'aprenentatge, suports necessaris dels diferents grups i, paral·lelament i si és possible, conèixer quines són les xarxes existents en aquest àmbit d'actuació professional.
3. Negociar la meva participació en les reunions de coordinació, seguiment i avaluació dels professionals (en concret en el que anomenen comissions de treball i més concretament en la referida als grups de Preparació Laboral) per tal  d'analitzar dinàmiques, metodologies, creació de materials, dificultats detectades pels professionals, registres d'avaluació... i poder oferir alguna alternativa útil i que encaixi en el seu ideari i la seva forma de fer. I, relacionat amb això anterior, poder trobar "el meu lloc" com a futur professional de la Psicopedagogia davant de l'equip de professionals i dels diferents grups (és a dir, una participació més autònoma, que això no vol dir que no sigui supervisada!).
4. I, això potser serà més complicat, intentar que la meva intervenció durant el pràcticum II no sigui quelcom que planifiqui, implementi i avaluï jo sol, sinó que pugui implicar al màxim als diferents professionals i, en cert sentit, poder exercir una funció d'assessorament, en la mesura que el que pugui projectar sigui útil i pugui ser implementat per la resta de professionals.

Elements per a la reflexió (i III): participació i avaluació

Pel que fa a la meva participació durant les pràctiques he de reconèixer que aquesta ha evolucionat al llarg del temps partint d'un posicionament més d'observació i seguiment, que ha consistit bàsicament en una recollida de dades sobre els continguts que es tractaven, la metodologia i algunes dificultats, conflictes, temes recurrents que apareixien en les diferents sessions dels diferents grups, per passar a una participació puntual supervisada que ha consistit bàsicament en l'implicació en la pròpia dinàmica d'atenció directa davant la resolució de tasques o fitxes de treball (atenció individualitzada) així com oferir algunes explicacions, aclariments, resolució de dubtes  en l'exposició dels continguts de treball, per finalment (especialment en aquells grups amb qui he tingut més rodatge i/o millor acollida quan la coordinadora de pràctiques ha valorat que podia fer front de les tasques requerides) passar a una participació autònoma duent la gestió del grup i dels continguts.

D'altra banda, fruit de l'observació, participació i de l'experiència amb els usuaris i de l'estil de fer dels professionals de la Fundació Aura, he pogut identificar aquells continguts d'algunes assignatures del segon cicle de la carrera que m'han permès comprendre millor el context, la finalitat, el contingut i el procés d'intervenció.

• Trastorns del desenvolupament: la nova concepció del retard mental, l'adopció d'un model ecològic per comprendre el concepte i el seu impacte en el funcionament de la persona: el desenvolupament és fruit de la interacció de l'individu amb el seu equip biològic de base amb els diferents contextos al llarg de la seva vida. Per tant, la discapacitat intel·lectual remet a una manera particular d'actuar i de relacionar-se amb el món que variarà en funció de les exigències de l'entorn i dels suports de què disposi la persona per funcionar (diversistat funcional). I les conseqüències educatives que això suposa. oferir oportunitats, enriquir el marc d'experiències, posar l'èmfasi en la participació activa de la persona i en el desenvolupament de les habilitats funcionals i la importància de detectar les necessitats educatives en termes del que necessiten per progressar. Per tant, es tracta de posar l'èmfasi en les possibilitats de la persona i no tant en les seves limitacions, sense oblidar, però, que aquestes existeixen.
• Dificultats d'aprenentatge: la visió interactiva del concepte, tot i que partim d'unes diferències individuals cal considerar la seva interacció amb les condicions contextuals i educatives que les envolten. i que l'expressió d'aquestes diferències dependrà de les experiències (ajudes, adaptació dels materials, context d'aprenentatge) que envolti els i les alumnes.
• Diagnòstic: no tant en el sentit de l'avaluació psicopedagògica (perquè no hi he participat) sinó més  aviat pel que fa a les característiques de les activitats d'aprenentatge (disseny d'activitats, interacció amb l'alumne i entre alumnes, acabament de les activitats...) i de les condicions per una bona gestió de l'aula (despertar l'interès, consignes, fer rellevant el contingut a aprendre, ajudar a mantenir el treball autònom, etc.).
• Orientació professional: tots aquells elements i continguts que tenen relació, en el context de la Fundació Aura, amb assolir una educació professional de base, així com una formació professional inicial en diferents àmbits: el de la transició dels joves a la vida adulta i activa (itineraris d'inserció socioprofessionals, interrelació entre els diferents entorns: personal, familiar, social.. i la inserció sociolaboral). i el de l'orientació professional en l'àmbit laboral (coneixement del mercat de treball, adquisició i desenvolupament de competències, tècniques de recerca de feina...) tenint presents les diferents àrees d'intervenció (situacional, cognitiva, etc.).

Pel que fa a l'avaluació dels objectius que es volen desenvolupar mitjançant el pràcticum I, em plantejava els següents (en relació amb els objectius generals de l'assignatura i de les característiques de la meva estada al centre i la meva participació en els diferents grups): 

1. Reflexionar sobre el context d'intervenció, funcions i tasques del psicopedagog al centre. Participant dels diferents programes (de la majoria) de la Fundació Aura i dels diferents grups de participants sí que m'he pogut fer una idea del context d'intervenció i una primera idea de les funcions i tasques del psicopedagog al centre, però entès com un professional més que treballa en un equip multidisciplinar i on sovint les funcions i tasques són compartides, però no en un sentit negatiu. Finalment (després d'haver-hi reflexionat amb les companyes al debat de la PAC1), entenc que tots els professionals de la Fundació Aura (independentment de la disciplina) aporten allò valuós des de la pròpia formació i experiència per al projecte de l'entitat
2. Aplicar els coneixements adquirits en les diferents assignatures, especialment relacionades amb els processos d'ensenyament/aprenentatge amb persones amb discapacitat intel·lectual. És un treball al que he anat arribant progressivament fruit de l'observació, els errors i dificultats trobades durant la meva participació, els comentaris dels professionals de l'entitat, les reaccions dels usuaris...És quelcom, però, que hauré d'aprofundir més de cara al pràcticum II, especialment per definir el marc teòric i dotar d'una base teòrica sòlida a la meva intervenció.
3. Detectar necessitats de cara a l'elaboració del projecte d'intervenció en un àmbit concret. És el que actualment intento fer de cara a plantejar el pla d'actuació, si bé és cert que, de forma informal vaig comentar algun aspecte a la tutora del centre en relació al tema de la transició dels joves a la vida activa (ja que participo amb un grup de joves que encara estan escolaritzats -en escoles d'educació especial- i que en breu passaran a iniciar el seu itinerari formatiu laboral) però realment el focus d'intervenció no era la pròpia entitat, sinó les necessitats detectades serien interessants per a l'elaboració d'un programa d'orientació professional però dirigit a les escoles d'educació especial.
4. Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció en el context concret del programes i serveis de la Fundació Aura. Tot i que a nivell "teòric" sí que ho conec (remeto al full de ruta descrit en aquest bloc) penso que és una tasca que podré desenvolupar més pròpiament durant el pràcticum II ja que realment no hi he participat de les diferents fases del procés (especialment la referida al diagnòstic: entrevistes inicials, passació de tests i proves psicopedagògiques, definició de criteris per a l'assignació de grups i nivells, etc.)

Finalment, pel que fa a l'avaluació d'aquesta primera estada de pràctiques (encara no les he finalitzat, però) val a dir que estic en general molt satisfet, tot  i que tinc la sensació que no les he aprofitat al 100%, no perquè no hagi participat activament en les diferents sessions (o això hagi intentat) ni tampoc perquè no m'hagi adaptat a l'ideari i a la forma de fer de la Fundació Aura ni als compromisos adoptats, sinó perquè realment el fet de compaginar vida personal, laboral i estudis- pràctiques ha fet que realment vagi molt cansat i que malauradament no hagi dedicat el temps que m'hauria agradat dedicar a tenir una actitud més reflexiva i, especialment, a revisar els textos especialitzats relacionats amb la pràctica professional que tractin sobre les temàtiques dels processos d'intervenció que he anat analitzant que, tot i que inicialment ho he anat fent, a mesura que ha anat passant el temps m'ha costat molt més d'elaborar i que, per tant, juga en la meva contra a l'hora de definir un projecte d'intervenció sòlid i que realment pugui respondre a una necessitat real per al centre de pràctiques, és a dir, que el projecte que pugui aportar per al centre sigui realment útil. D'altra banda, considero també que això són les conseqüències pròpies del dia a dia i del fet de haver de trobar el meu lloc dins dels grups (ja formats, ja que cal recordar que he iniciat les pràctiques en el seu segon semestre) i dins de l'equip de professionals (ja que no comparteixo espais de treball - de planificació, seguiment, avaluació- ni de reflexió amb ells).

Amb tot, la valoració personal és molt positiva, principalment perquè ha obert la perspectiva que jo tenia com a professional de l'àmbit de la discapacitat intel·lectual (recordo que treballo com a educador en una llar- residència per a discapacitats intel·lectuals i malalts mentals) i m'ha sorprès molt gratament tot el treball al voltant de la formació laboral, continuada, de millora cognitiva... amb aquest col·lectiu.

I, especialment, perquè l'equip de professionals de la Fundació Aura és excel·lent i realment és un equip professional, proper i acollidor i que encomana les ganes de treballar, d'esforçar-se i de millorar dia a dia per a tirar endavant i comprometre's amb el seu projecte i amb projectes d'aquest tipus.

Objectius plantejats, recursos utilitzats i dificultats trobades

Arribats a aquest punt em plantejo la revisió d'un seguit d'objectius que vaig plantejar-me a l'inici de període de pràcticum:

1. Reflexionar sobre el context d'intervenció, funcions i tasques del psicopedagog al centre.
2. Aplicar els coneixements adquirits en les diferents assignatures, especialment relacionades amb els processos d'ensenyament/aprenentatge amb persones amb discapacitat intel·lectual.
3. Detectar necessitats de cara a l'elaboració del projecte d'intervenció en un àmbit concret.
4. Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció en el context concret del programes i serveis de la Fundació Aura.
5. Adquirir l'estil, les habilitats i actituds pròpies de la tasca dels professionals que intervenen al centre.

Com a recursos parteixo de l'observació, de la participació en les activitats quan m'és possible (especialment de forma autònoma), les reunions de tutoria amb la tutora del centre i les possibles xerrades i aclariment de dubtes amb els diferents professionals amb qui comparteixo grups.

Pel que fa a les dificultats, em primer lloc, em trobo amb la dificultat d'aplicar els coneixements adquirits, no tant quant a comprensió del col·lectiu i necessitats que se'n deriven: tot i que es treballi en grup (reduït, de 4-6 participants per grup) l'atenció individualitzada en ocasions, l'ensenyament adaptatiu en altres, contextualització de les activitats i concreció en aspectes de la vida quotidiana i de les seves experiències (baixa capacitat d'abstracció) sinó més aviat a nivell de metodologies d'intervenció i "entrenament" en aquestes metodologies que són pròpies del treball en la Fundació Aura: l'aprenentatge mediat (l'aprendre a pensar), els programes d'enriquiment instrumental, la metodologia pròpia del treball amb suport, la resolució de possibles conflictes en grup, etc... I que posen de manifest les meves limitacions en una de les possibles funcions del psicopedagog: la docència. Que no és l'única òbviament, però és una funció important a la Fundació atès el paper rellevant que se li atorga a la formació continuada i l'aprenentatge al llarg de la vida.

Una altra dificultat trobada és la manca de reflexió sobre les tasques en què participo ja no només pel fet de desenvolupar les pràctiques participant en diferent grups (vital, inicial, preparació laboral, formació continuada) on l'atenció és directa i no podent participar (per qüestions d'incompatibilitat d'horaris de feina i pràctiques) de reunions d'equip on s'analitzin diferents casos o aspectes de les intervencions dutes a terme. De manera que amb la meva manca de referents teòrics "concrets" o específics del camp d'intervenció i  la manca d'experiència amb el col·lectiu en relació a la formació a vegades se'm fa difícil plantejar qüestions que orientin la meva intervenció.