AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

Avui ha estat l'últim dia de pràctiques a la Fundació Aura. Dia de comiats però també de treball, del treball amb constància i que va calant fons...

Tot i que a l'inici del projecte se'm va fer una mica costa amunt, ja que estava tractant un tema prou actual i poc desenvolupat com a tal, com a mínim a nivell "pràctic":  Les competències transversals per a la millora de l'ocupabilitat de les persones amb discapacitat intel·lectual, al final del camí me n'adono que és un factor clau, el treball d'aquestes competències, en aquest col·lectiu i en la millora de la seva ocupabilitat ja no només per a l'accés a una feina de qualitat, sinó per al manteniment de la mateixa. I la veritat és que és un tema que m'ha despertat la curiositat i l'interès per a seguir formant-me (ja he fet les peticions pertinents en diferents cursos d'inserció en què he participat!)

Me n'adono també que no només és un treball individual, personal, del futur treballador, sinó també de voluntat dels empresaris (ho he pogut constatar en algun cas durant l'estada de pràctiques i en situacions expressades per companyes que treballen en sectors afins) per entendre què significa i què implica a mig-llarg termini la Responsabilitat Social Corporativa (de l'empresa) ja que sovint, tot i les aparences, no es creu realment en projectes com els que desenvolupen a la Fundació Aura: les persones amb discapacitat sí tenen capacitat per a treballar. Això em remet a pensar en quina és, encara, la imatge social de la discapacitat i, alhora, en fer visible aquest col·lectiu en els diferents àmbits de la vida social: ja no parlo només de treball, també de lleure, d'habitatge, de participació...

Potser són massa àmbits a abarcar per un mateix professional i requereix desenvolupar moltes funcions que potser no ens són pròpies, ja que parlem de dinamització, prospecció, sensibilització... però me n'adono que són aspectes a tenir presents pel que fa a una atenció integral al col·lectiu en l'àmbit de l'orientació i la inserció sociolaboral.

D'eines en disposem: el treball en xarxa, les planificacions centrades en la persona, models i metodologies d'inserció (com és el Treball Amb Suport), experiències i bones pràctiques de moltes institucions que s'hi dediquen... de coneixements (després de finalitzar la carrera) també, tot i que cada cop tingui més clar la importància de l'actualització, de la recerca, la investigació en el nostre camp... i, gràcies a les pràctiques i conèixer el treball dels professionals "in situ", la voluntat de que tot això que rutlla sigui funcionant, creure que és possible i fer-nos responsables de fer-ho possible.

En definitiva, ser competents com a professionals. En aquest sentit, "rescato" aquelles competències fonamentals per als professionals de l'orientació:

Competència tècnica	-          Demostrar coneixement del procés de desenvolupament professional permanent. -          Coneixement  d’informació actualitzada sobre educació, formació, tendències d’ocupació, mercat laboral i assumptes socials.
Competència metodològica	-          Integrar la teoria i investigació a la pràctica de l’orientació, desenvolupament professional, assessorament i  consultes. -          Competències per a dissenyar, implementar i avaluar programes i intervencions d’orientació i assessorament. -          Demostrar promoció i lideratge en l’avenç de l’aprenentatge, desenvolupament professional i inquietuds personals dels destinataris.
Competència participativa	-          Habilitat per comunicar-se eficaçment amb col·legues o destinataris, emprant el nivell de llenguatge apropiat. -          Competències per cooperar efectivament en un equip de professionals. -          Demostrar consciència i apreciació de les diferències culturals dels destinataris per a interactuar eficaçment amb totes les poblacions.
Competència personal	-          Sensibilitat social i transectorial -          Demostrar consciència de la capacitat i limitacions pròpies del destinatari. -          Demostrar comportament ètic apropiat i conducta professional en el compliment de rols i responsabilitats.

I, per últim, per fer referència als termes "saber i sabor" professional del model de competències d'Echevarría en relació a la figura del psicopedagog/a (tractat a l'assignatura Orientació Professional), més que mai penso en el que em comentava la tutora de pràctiques quan parlàvem del rol del psicopedagog/a a la Fundació Aura a l'inici de la meva estada de pràctiques... 

un professional polièdric.  

A l'inici pensava que més que un qualificatiu era un desqualificatiu per a la professió, ja que entenia que pel terme polièdric es feia referència a un professional que feia de tot (i res alhora) i que qualsevol professional podria fer de "poliedre".

Però no. La Psicopedagogia, en tant que disciplina aplicada que beu de diferents fonts de coneixements, tal com està desenvolupat el pla d'estudis (i com s'ha portat a terme a la UOC, al meu entendre) permet justament això, conformar un professional amb múltiples cares, amb múltiples matisos i amb múltiples instruments per a desenvolupar la seva professió, no tan sols en l'àmbit formal, sinó precisament en l'àmbit no formal.

No dic pas que siguem els únics professionals que puguem gaudir d'aquestes qualitats, però definir-nos com a polièdrics, en aquests moments d'incertesa per a la professió, ens dota d'un sabor especial.