Resum del document (per a ubicar-nos en l'àmbit Discapacitat i Treball):
GENERALITAT DE
CATALUNYA. (1998). Pla d’inserció sociolaboral de les persones amb disminució.
Barcelona: Departament de Benestar Social.
ÀMBITS D’ACTUACIÓ DEL PLA (dins del Marc de la LISMI i la gestió de les polítiques
actives d’ocupació per part del Departament de Treball de la Generalitat de
Catalunya).
1) EMPRESA ORDINÀRIA:
a) Formació Ocupacional
i inserció laboral:
-Es preveuen actuacions el més normalitzades possible: participació en
accions de F.O ordinàries. Si no és possible, desenvolupar accions específiques (adaptació a les NN
concretes del col·lectiu partint de l’anàlisi de NN del mercat laboral).
-Es fa especial referència a la
metodologia del treball amb suport, que s’integra dins d’una acció
formativa, de manera que l’eix de la globalitat d’aquesta és una ocupació
concreta i en funció de les característiques de l’ocupació es van introduint
els continguts, les destreses i les actituds. Parteix d’un plantejament que
pretén que s’adquireixin, a banda de les qualificacions professionals
específiques necessàries per a accedir a un lloc de treball, esquemes
interpretatius funcionals que els permetin respondre a situacions professionals
i humanes diverses en el seu entorn, amb la finalitat d’impulsar la seva
integració sociolaboral.
Un altre tret que es
destaca és l’atenció individualitzada, entesa
dins d’una intervenció integral que comporta un treball amb la família, dotar
l’alumne de la suficient autonomia personal i cercar un lloc de treball partint
de les seves potencialitats, la qual cosa es tradueix en l’elaboració de plans
individuals de formació i inserció laboral.
-Plans d’ocupació són una altra via d’accés al món laboral per mitjà de la subvenció de la
contractació dels participants, especial persones en situació d’atur que tenen
especials dificultats per a trobar una feina.
-La Direcció General de Cooperatives del Dpt. De Treball promou una sèrie
d’ajudes que facilitin la creació de cooperatives mixtes d’integració social de
persones amb discapacitat.
b) Intermediació
laboral:
-El Dpt. De Treball
planteja la possibilitat de coordinar tots els serveis destinats a la inserció
laboral:
-Caldria que tots els
treballadors amb discapacitat tinguessin el seu C.V. introduït al SCC (SOC
ACTUAL?)i articular mecanismes necessaris per tal que els CAD, EVO LABORAL I
CET poguessin per les derivacions oportunes als serveis laborals del Departament
de Treball.
-Pel que fa als joves
procedents de l’ensenyament reglat, caldria articular els mecanismes per
coordinar amb el SCC la incorporació d’aquests joves per a poder
accedir a recursos de FO i intermediació laboral.
-Orientació
professional especialitzada en l’atenció al col·lectiu: actuacions de caràcter
personalitzat i sistemàtic que integren el procés complet d’acompanyament del
demandant d’ocupació per assolir la seva inserció laboral (cosa que ja es
preveu amb els SSIL) per mitjà dels diferents centres col·laboradors
especialitzats en el col·lectiu oferint aquest serveis als demandants
d’ocupació i als empresaris, potenciant la coordinació entre els diversos
recursos destinats a aquest objectiu.
- Promoure tasques
conjuntes de sensibilització del món laboral, permetent la col·laboració de les
administracions públiques, les entitats més representatives del col·lectiu de
persones amb disminució i els agents socials.
c) PGS (ACTUALS PQPI?): el desenvolupament d’aquests programes es farà en funció dels objectius
d’inserció laborals en coherència amb
els principis del Pla.
d) Accés a societats
cooperatives i laborals: com a sistema d’accés
al treball ordinari. Es promourà un programa que garanteixi poder fer front a
les despeses derivades de la seva entrada com a sòcies en determinades iniciatives
empresarials, sempre que aquesta situació impliqui l’accés a la condició de
treballador i aquesta adquireixi una forma jurídica que es pugui emmarcar dins
del concepte d’economia social.
e) Clàusula de no
discriminació: Promoció d’iniciatives politiques i
jurídiques que garanteixin que cap persona no podrà ser rebutjada de l’accés a
un lloc de treball per raó de la seva discapacitat.
f) MODIFICACIONS DEL
REIAL DECRET 1451/1983: En aquells aspectes que
es consideren més afavoridors dels processos d’inserció sociolaboral.
- MODIFICACIÓ DEL
LÍMIT DE 50 TREBALLADORS: Caldria establir el límit en 25 treballadors com
a volum de l’empresa que es veurà obligada a contractar un percentatge de
treballadors amb discapacitat.
-AMPLIACIÓ DEL
PERCENTATGE DE RESERVA: Al 4% de la plantilla.
-SUPRESIÓ DE LA
LIMITACIÓ AL 51% DE LA PLANTILLA DE TREBALLADORS DISCAPACITATS: Límit que
no té cap tipus de justificació i pot convertir-se en un criteri discriminatori
i contrari al procés de normalització especialment en petites empreses.
-MODIFICACIÓ DE LA
DURADA I CARACTERÍSTIQUES DELS CONTRACTES: D’ acord amb la realitat actual
del mercat laboral, caldrà modificar les característiques del contracte, que
haurà de ser substituït per una referència a l’estabilitat per al lloc de
treball que s’ha subvencionat. Pel que fa a la quantia de la subvenció atorgada
per lloc de treball cobert per persona amb discapacitat. Caldria que aquesta
tingués en compte els diferents nivells de suport que pot requerir la persona
en funció de la seva discapacitat.
-EXIGÈNCIA
EXPLÍCITA DEL COMPLIMENT DE RESERVA EN ELS PROCEDIMENTS DE CONTRACTACIÓ
ADMINISTRATIVA PER PART DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES: Es proposa regular normativament l’exigència
que qualsevol convocatòria de concursos o condicions d’adjudicació de bens i
serveis de les administracions públiques, hagi de recollir explícitament
l’acreditació per part de l’empresa concursant del compliment de la normativa
específica de reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat, ja
que en l’actualitat mai es demana com a condició i en conseqüència s’oblida
sistemàticament.
- MESURES
COMPENSATÒRIES A LA TAXA DE RESERVA:
A)Cànon compensatori i fons per a la inserció sociolaboral derivat
de l’incompliment de la taxa de reserva (concreció del règim sancionador
derivat de l’article 38 de la LISMI) i gestionar-lo per fer front a les despeses generades per la
gestió dels programes d’inserció a l’empresa ordinària sota la supervisió
d’organitzacions sindicals i patronals.
B)Subcontractació a CETs: com a mesura alternativa suplir el
compliment de la taxa de reserva obligatòria amb la subcontractació de treballs
a CETs però de forma que el volum de negoci contractat sigui coherent amb
l’obligació que es pretén substituir.
-PROGRAMA
D’ADAPTACIÓ DEL LLOC DE TREBALL I ACCESSIBILITAT PER A EMPRESES ORDINÀRIES:
Promoure propostes que modifiquin l’actual marc normatiu per facilitar una
millora d’aquests programes.
-PREMIS A LA
INSERCIÓ: per constatar el reconeixement d’aquells empresaris que
contracten persones amb discapacitat a nivell social (premi simbòlic).
2) TREBALL PROTEGIT
A) MODIFICACIONS
RELATIVES AL RD2273/1985 DE 4 DE DESEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DELS CENTRES ESPECIALS DE TREBALL (CET).
-Reforçar els serveis d’ajustament personal i social: La línia continguda a la regulació dels
serveis de suport a la integració laboral s’ajusta molt més als principis del
treball protegit definit a la LISMI que no la definició que es regula al RD tot
i que el SSIL fou pensat com a servei complementari del servei d’ajustament
personal i social. En aquest sentit, la nova normativa hauria de preveure els
objectius dels servies, la metodologia de treball i potenciar la seva tasca com
a factor d’integració al treball ordinari, incidint especialment en la
importància que els serveis d’ajustament personal i social puguin actuar sobre
els treballadors que integrats a l’empresa ordinària provenen d’un CET. Aquesta
proposta es justifica en la mateixa definició del que ha de ser el treball
protegit, es a dir, un sistema que garanteixi la qualitat de la integració de
persones al mon laboral que no es poden integrar a l’empresa ordinària. El bon funcionament
d’aquest tipus de serveis hauria de generar una rotació en el sentit de
potenciar l’accés a l’empresa ordinària dels treballadors que disminuís la
pressió sobre el sistema de CET.
-Reforçar la funció de pas dels CET: La redefinició dels serveis
d’ajustament personal i social permetrà aclarir la funció del CET com a eina de
pas cap a la inserció al treball ordinari, permetent-los actuar com a empreses
d’inserció o centres d’adaptació laboral per aquelles persones amb
possibilitats d’integració a l’empresa ordinària, sense que això no els aparti
de la seva tasca primordial definida a la LISMI com a recurs laboral estable
per a aquelles persones que no puguin integrar-se al mercat ordinari de
treball.
B) MODIFICACIONS
RELATIVES AL RD 1368/1985 DE 17 DE JULIOL, PEL QUAL ES REGULA LA RELACIÓ
LABORAL DE CARÀCTER ESPECIAL DELS TREBALLADORS DE CET.
-Sortida i retorn a CET: Es proposa
establir normativament els criteris pels quals un treballador de CET pot sortir
d’aquest tipus d’empresa per integrar-se al mercat ordinari de treball. També
caldrà regular el retorn d’aquest treballador que havent seguit un procés
d’integració a l’empresa ordinària no hagi pogut aconseguir aquest objectiu.
-Regulació dels enclavaments: com un pas intermedi entre els CET clàssics i la inserció en l’empresa
ordinària. Sembla una proposta molt escaient per a poder garantir en el futur
processos no traumàtics de pas a l’empresa ordinària. En tot cas, els
enclavaments no podran ser considerats com a forma definitiva d’inserció a
l’empresa ordinària i, en conseqüència, estaran subjectes als mecanismes de
verificació dels processos d’inserció de treballadors de CET en una empresa
ordinària que s’estableixin amb caràcter general.
Caldrà establir uns períodes mínims i màxims en què serà permès un
enclavament, a fi de garantir l’estabilitat que permeti optimitzar les
possibilitats d’inserció derivades d’aquest sistema. Així mateix també caldrà
establir garanties per a la igualtat de condicions laborals i econòmiques entre
els treballadors amb discapacitat de l’enclavament i els de l’empresa on es
realitza l’activitat.
Qualsevol regulació d’aquests aspectes ha de ser especialment curosa en la
garantia de prestació dels serveis d’ajustament personal i social, si no fos
així, es perdria un dels objectius clars del treball protegit. També caldria
tenir en compte la definició de centre de treball i de CET, en el sentit que
l’activitat laboral es desenvoluparia en un entorn que no seria el propi CET
reconegut.
C) MODIFICACIÓ DEL MARC
DE SUBVENCIONS A CET.
-Incentivació a la integració en una empresa ordinària: a fi
d’afavorir el pas de treballadors de CET a l’empresa ordinària. Es proposa la
inclusió a la convocatòria d’un marc estatal de subvencions directament
proporcionals al nombre de treballadors de CET que s’hagin integrat en el
treball ordinari. El seu objectiu fóra compensar l’empresa per la pèrdua de
força de treball i per l’activitat de suport a la inserció que hauria de
garantir.
D) REGULACIÓ DE LES
EMPRESES MIXTES
Es proposa l’estudi i la
posterior confecció d’un marc normatiu que permeti a les empreses ordinàries
contractar, en les mateixes condicions funcionals que en un CET, treballadors
amb discapacitat, sempre que aquesta empresa compleixi per contractació directa
amb la cobertura del nombre mínim de treballadors amb discapacitat. A la qual està obligada per normativa general
i garanteixi la prestació dels serveis d’ajustament personal i social, bé sigui
amb mitjans propis o amb contracte de prestació de serveis específics amb un
CET. Amb aquesta iniciativa es pretén introduir el concepte de lloc de treball
protegit a l’empresa ordinària com a complement de concepte de CET.
3) CENTRES OCUPACIONALS (propostes no
directament relacionades amb la inserció laboral en empresa ordinària, més en
la línia de garantir un nivell d’ingressos de subsistència idèntic a la pensió
no contributiva).
4) FUNCIÓ PÚBLICA
A)DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI DE FUNCIÓ PÚBLICA: Caldrà garantir que afavoreixi l’ajustament entre lloc de treball i
persona que l’ocupi, sense excloure cap tipus de discapacitat.
B) EQUIPARACIÓ EN NIVELL DE RESERVA: Modificacions en les normes
que regulen la reserva a les administracions públiques que contemplin el nombre
mínim de treballadors que cal garantir i el percentatge que cal reservar en
convocatòries per a assolir progressivament el mínim esmentat.
C) INSERCIÓ EN EMPRESES DEL SECTOR PÚBLIC VINCULADES A AQUESTA
INSTITUCIÓ (Generalitat).
5) TREBALL AUTÒNOM.
EQUIPARACIÓ A LES MESURES DE FOMENT DELS CET.
Atesa la importància progressiva que
l’autoocupació va assolint com a recurs
per a la inserció laboral. Cal actualitzar les subvencions previstes de manera
que quedin equiparades pel que fa a subvencions d’inversió per a la creació i
l’adaptació de llocs de treball amb les que estiguin establertes o es puguin
establir per als CET. També trobar un tractament anàleg pel que fa a les cotitzacions a la SS per part d’aquest
tipus de treballador. ( S’inclouria dins de la reforma del marc de subvencions
a CET).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada