L'increment de la capacitat intel·lectual és un tema molt estudiat per la Psicologia. La millora de la intel·ligència implica desenvolupar i aprendre estratègies, destreses cognitives i models conceptuals. Això s'aconsegueix amb programes d'estimulació primerenca per passar, en les etapes escolars, als programes de desenvolupament cognitiu, també anomenats d'estimulació o de millora de la intel·ligència. Segons els defensors d'aquests programes es tracta d'intervencions amb tot el grup d'alumnes amb el propòsit d'incrementar una sèrie de variables com ara: el quocient intel·lectual, les habilitats de processament de la informació, l'observació, el pensament, la capacitat per resoldre problemes, el desenvolupament de processos cognitius i metacognitius, el pensament divergent, l'anàlisi de proposicions i l'estimulació, acceleració i desenvolupament de funcions cognitives bàsiques.
Els programes de modificació de la intel·ligència incideixen tots en les estratègies cognitives que faciliten l'aprendre a aprendre. Es tracta de formes de procedir i actuar amb intel·ligència. L'aprenentatge mediat tracta de crear estratègies, processos i habilitats, quan no existeixen o d'impulsar-les quan existeixen. L'aplicació d'aquests programes requereix una preparació per part del professorat per identificar-se amb la metodologia i amb els processos de mediació que és necessari portar a terme.
Entre els programes més coneguts es troben: Programa d'Enriquiment Instrumental de Feuerstein, Projecte Intel·ligència de Harvard (PIH), Progresint de Yuste, Comprendre i transformar de J.Mora (C i T).
EL PROGRAMA D'ENRIQUIMENT INSTRUMENTAL DE FEUERSTEIN.
Es basa en una concepció de la intel·ligència que ressalta els processos en oposició als factors o als productes d'aquesta, posant èmfasi en el desenvolupament de les habilitats de pensament i no en mesurar o marcar coeficients d'intel·ligència.
La intel·ligència es considera un procés dinàmic autoregulador que respon a la intervenció ambiental externa. Així, més que determinar el coeficient d'intel·ligència, que tindria una utilitat limitada per als educadors que busquen produir canvis cognitius, es necessitaria una indicació del potencial d'aprenentatge dels individus.
Feuerstein va desenvolupar aquest programa per tal d'oferir activitats a realitzar amb alumnes amb dificultats d'aprenentatge amb la finalitat de millorar el seu rendiment escolar. Proposa la Teoria de la Modificabilitat Cognitiva Estructural (MCE): una persona de baix rendiment és una persona amb un grau baix de modificabilitat. NO aprèn amb facilitat quan se l'exposa directament als estímuls, no processa aquestos de manera eficaç. Però aquesta baixa modificabilitat es pot modificar amb un adequat entrenament. L'exposició directa als estímuls és insuficient per ella mateixa i sense unes experiències adequades d'aprenentatge mediat no es pot atènyer la capacitat completa d'un individu d'aprendre mitjançant l'exposició directa als estímuls de l'entorn.
La MCE explica el desenvolupament humà tenint en compte tant els aspectes biològics com els psicològics i socioculturals. El Programa d'Enriquiment Instrumental està integrat per quinze instruments, cada un dels quals està enfocat a una funció cognitiva determinada que, al treballar sobre ella propicia la correcció de deficiències cognitives relacionades. Les sèries d'exercicis proposats tenen criteris de complexitat i abstracció creixents i van acompanyats d'elements innovadors que permeten crear interès i motivació per a la realització de les activitats del programa.
Els instruments estan organitzats en tres grups: els que exigeixen molt poca o cap capacitat de lectura (organització de punts, percepció analítica, il·lustracions), els que exigeixen una mínima capacitat de lectura o ajuda dels professor per a llegir les instruccions (orientació espacial, comparacions, relacions familiars, progressions numèriques, sil·logismes) i els que exigeixen habilitats de lectura i comprensió (classificació, instruccions, relacions temporals transitives, disseny de patrons).
Les lliçons generalment tenen quatre fases: una introductòria , una de treball individual en els exercicis escrits, l'anàlisi a la classe i un resum dels conceptes i estratègies utilitzats. El programa està dissenyat sense continguts que no formen part dels objectius ni la finalitat del programa, ja que aquests generen resistències per part dels alumnes, dels professors, del propi material i de l'historial de fracassos dels alumnes amb aquests materials. A més, se suposa que emprar materials sense contingut ajuda a mantenir l'atenció dels alumnes enfocada en l'objectiu de corregir les funcions deficients específiques i no en el propi contingut, la qual cosa facilitat la realització de l'objectiu general del programa (la millora contínua de la modificabilitat de l'individu).
El treball amb cadascun dels instruments va acompanyat de regles, principis i estratègies per a la solució adequada dels problemes subjacents a la tasca proposada i s'orienten a la transferència d'allò après a d'altres contextos per tal d'afavorir aprenentatges significatius.
Exemple d'exercici:
Guzmán, A. (2009). Aprendre a pensar. Una proposta didàctica per al primer cicle d'ESO. Extret de: http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200809/memories/1913m.pdf
Estratègies per a la milora de la intel·ligència. Extret de:
Programa de Enriquecimiento Instrumental. Extret de: http://www.orientared.com/articulos/pei.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada