L'assertivitat...
… És la capacitat d'expressar obertament sentiments,
opinions… tenint en compte els drets dels altres i també els drets i
necessitats propis.
... És
l’habilitat social que permet expressar les emocions, pensaments, sentiments i
decisions de la manera més respectuosa per a la identitat de la persona i per a
la dels altres
La utilització de la
comunicació assertiva implica l'expressió directa dels nostres sentiments,
pensaments i necessitats, respectant els drets dels altres. És la manera
adequada de comunicar-nos. En la comunicació passiva s'evita dir o demanar el
que es vol o agrada, en la comunicació agressiva es fa de manera tan violenta
que ens desqualifiquem a nosaltres mateixos. Des de la comunicació assertiva
ningú no es pot ofendre, ja que es respecten els drets dels altres alhora que
s’expressen els sentiments propis de manera clara.
A ser assertiu se
n’aprèn. En el context d’inserció a l’empresa ordinària les exigències i les
responsabilitats són importants, tant les lligades al compliment de la feina
com les lligades a les situacions socials que se’n deriven.
Es proposa una
seqüència de cinc fases consecutives:
Fases
|
Objectius
|
Fase 1: Reconeixement
|
Reconèixer situacions vivencials
susceptibles de ser resoltes assertivament.
|
Fase 2: Diferenciació
|
Aprendre la diferència entre fer,
pensar i sentir.
|
Fase 3: Identificació de la resposta
|
Aprendre a identificar la tendència
de la pròpia actuació (passivament, agressivament o assertivament) per poder
millorar alguns dels aspectes o comportaments de la pròpia manera d’actuar.
|
Fase 4: Pensament conseqüencial
|
Identificar els avantatges i
inconvenients d’un determinat comportament.
|
Fase 5: Pensament alternatiu
|
Aprendre nous comportaments
assertius que es poden posar en joc.
|
Les cinc fases del
procés d’ensenyament -aprenentatge de l’assertivitat (Diputació de Barcelona,
2008)
Fase 1. Reconeixement: de moments i vivències que generen un cert
nivell de tensió emocional, d’ansietat, de preocupació, i sobretot la no resolució
interpersonal adequada dels quals comporti a la persona problemes per al seu
procés d’inserció sociolaboral. El guiatge es pot basar en l’experiència de la
persona en les diferents situacions en què s’ha trobat, tan a nivell laboral
com a nivell formatiu o familiar.
Fase 2. Diferenciació: Procés
d’autoobservació dels comportaments que entren en joc en la resposta assertiva
més enllà del que podem observar conductualment (allò que faig), ja que entren
en joc els comportaments cognitius (allò que penso) i els comportaments
afectivoemocionals (allò que sento) que es pot promoure per mitjà de:
–
La retroalimentació interpersonal: els altres
donen informació sobre aquells aspectes del comportament que la persona hauria
de canviar, millorar o potenciar.
–
Aprenentatge vicari: observació de la pròpia
conducta.
Fase 3. Identificació de la resposta: de les tendències
de comportament (estil agressiu, passiu i assertiu) generades per les
situacions anteriors i que es manifesten en diverses formes d’expressió del que
es pensa i de les emocions que acompanyen aquests pensaments en la defensa o no dels propis drets o opinions. El guiatge
en aquesta fase es podria basar en l’anàlisi de la conducta per mitjà del
role-playing.
Fase 4. Pensament conseqüencial: Fer conscient la
persona que les pròpies conductes socials tenen un efecte en els altres i en la
seva conducta posterior en funció de cada tipus de resposta.
Fase 5. Pensament alternatiu: La tendència a manifestar-se de forma
agressiva o inhibida és l’opció més còmoda, més fàcil i menys raonada a l’hora de resoldre
determinades situacions interpersonals, o bé perquè no es coneix de quina altra
forma és possible comportar-se. Oferir models de comportament de tipus
assertiu.
Extret de: Figuera,
P.; Freixa, M.; Paula, I. (2008). Les
habilitats socials per a la integració sociolaboral de les persones amb
intel·ligència límit. Una visió des de la pràctica. Barcelona: Diputació de
Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada