L'assertivitat

L'assertivitat...

… És la capacitat d'expressar obertament sentiments, opinions… tenint en compte els drets dels altres i també els drets i necessitats propis.

... És l’habilitat social que permet expressar les emocions, pensaments, sentiments i decisions de la manera més respectuosa per a la identitat de la persona i per a la dels altres

La utilització de la comunicació assertiva implica l'expressió directa dels nostres sentiments, pensaments i necessitats, respectant els drets dels altres. És la manera adequada de comunicar-nos. En la comunicació passiva s'evita dir o demanar el que es vol o agrada, en la comunicació agressiva es fa de manera tan violenta que ens desqualifiquem a nosaltres mateixos. Des de la comunicació assertiva ningú no es pot ofendre, ja que es respecten els drets dels altres alhora que s’expressen els sentiments propis de manera clara.

A ser assertiu se n’aprèn. En el context d’inserció a l’empresa ordinària les exigències i les responsabilitats són importants, tant les lligades al compliment de la feina com les lligades a les situacions socials que se’n deriven.

Es proposa una seqüència de cinc fases consecutives:

Fases	Objectius
Fase 1: Reconeixement	Reconèixer situacions vivencials susceptibles de ser resoltes assertivament.
Fase 2: Diferenciació	Aprendre la diferència entre fer, pensar i sentir.
Fase 3: Identificació de la resposta	Aprendre a identificar la tendència de la pròpia actuació (passivament, agressivament o assertivament) per poder millorar alguns dels aspectes o comportaments de la pròpia manera d’actuar.
Fase 4: Pensament conseqüencial	Identificar els avantatges i inconvenients d’un determinat comportament.
Fase 5: Pensament alternatiu	Aprendre nous comportaments assertius que es poden posar en joc.

Les cinc fases del procés d’ensenyament -aprenentatge de l’assertivitat (Diputació de Barcelona, 2008)

Fase 1. Reconeixement:  de moments i vivències que generen un cert nivell de tensió emocional, d’ansietat, de preocupació, i sobretot la no resolució interpersonal adequada dels quals comporti a la persona problemes per al seu procés d’inserció sociolaboral. El guiatge es pot basar en l’experiència de la persona en les diferents situacions en què s’ha trobat, tan a nivell laboral com a nivell formatiu o familiar.

Fase 2. Diferenciació: Procés d’autoobservació dels comportaments que entren en joc en la resposta assertiva més enllà del que podem observar conductualment (allò que faig), ja que entren en joc els comportaments cognitius (allò que penso) i els comportaments afectivoemocionals (allò que sento) que es pot promoure per mitjà de:

–      La retroalimentació interpersonal: els altres donen informació sobre aquells aspectes del comportament que la persona hauria de canviar, millorar o potenciar.

–      Aprenentatge vicari: observació de la pròpia conducta.

Fase 3. Identificació de la resposta: de les tendències de comportament (estil agressiu, passiu i assertiu) generades per les situacions anteriors i que es manifesten en diverses formes d’expressió del que es pensa i de les emocions que acompanyen aquests pensaments en la defensa  o no dels propis drets o opinions. El guiatge en aquesta fase es podria basar en l’anàlisi de la conducta per mitjà del role-playing.

Fase 4. Pensament conseqüencial: Fer conscient la persona que les pròpies conductes socials tenen un efecte en els altres i en la seva conducta posterior en funció de cada tipus de resposta.

Fase 5. Pensament alternatiu:  La tendència a manifestar-se de forma agressiva o inhibida és l’opció més còmoda, més fàcil i  menys raonada a l’hora de resoldre determinades situacions interpersonals, o bé perquè no es coneix de quina altra forma és possible comportar-se. Oferir models de comportament de tipus assertiu.

Extret de: Figuera, P.; Freixa, M.; Paula, I. (2008). Les habilitats socials per a la integració sociolaboral de les persones amb intel·ligència límit. Una visió des de la pràctica. Barcelona: Diputació de Barcelona.