Objectius plantejats, recursos utilitzats i dificultats trobades

Arribats a aquest punt em plantejo la revisió d'un seguit d'objectius que vaig plantejar-me a l'inici de període de pràcticum:

1. Reflexionar sobre el context d'intervenció, funcions i tasques del psicopedagog al centre.
2. Aplicar els coneixements adquirits en les diferents assignatures, especialment relacionades amb els processos d'ensenyament/aprenentatge amb persones amb discapacitat intel·lectual.
3. Detectar necessitats de cara a l'elaboració del projecte d'intervenció en un àmbit concret.
4. Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció en el context concret del programes i serveis de la Fundació Aura.
5. Adquirir l'estil, les habilitats i actituds pròpies de la tasca dels professionals que intervenen al centre.

Com a recursos parteixo de l'observació, de la participació en les activitats quan m'és possible (especialment de forma autònoma), les reunions de tutoria amb la tutora del centre i les possibles xerrades i aclariment de dubtes amb els diferents professionals amb qui comparteixo grups.

Pel que fa a les dificultats, em primer lloc, em trobo amb la dificultat d'aplicar els coneixements adquirits, no tant quant a comprensió del col·lectiu i necessitats que se'n deriven: tot i que es treballi en grup (reduït, de 4-6 participants per grup) l'atenció individualitzada en ocasions, l'ensenyament adaptatiu en altres, contextualització de les activitats i concreció en aspectes de la vida quotidiana i de les seves experiències (baixa capacitat d'abstracció) sinó més aviat a nivell de metodologies d'intervenció i "entrenament" en aquestes metodologies que són pròpies del treball en la Fundació Aura: l'aprenentatge mediat (l'aprendre a pensar), els programes d'enriquiment instrumental, la metodologia pròpia del treball amb suport, la resolució de possibles conflictes en grup, etc... I que posen de manifest les meves limitacions en una de les possibles funcions del psicopedagog: la docència. Que no és l'única òbviament, però és una funció important a la Fundació atès el paper rellevant que se li atorga a la formació continuada i l'aprenentatge al llarg de la vida.

Una altra dificultat trobada és la manca de reflexió sobre les tasques en què participo ja no només pel fet de desenvolupar les pràctiques participant en diferent grups (vital, inicial, preparació laboral, formació continuada) on l'atenció és directa i no podent participar (per qüestions d'incompatibilitat d'horaris de feina i pràctiques) de reunions d'equip on s'analitzin diferents casos o aspectes de les intervencions dutes a terme. De manera que amb la meva manca de referents teòrics "concrets" o específics del camp d'intervenció i  la manca d'experiència amb el col·lectiu en relació a la formació a vegades se'm fa difícil plantejar qüestions que orientin la meva intervenció.