25 anys de Treball amb Suport: Jornada tècnica

El passat 9 de maig es va celebrar al Cosmocaixa una jornada per a la celebració del 25è aniversari de la Fundació Aura, pionera en la metodologia del treball amb suport per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, i vaig tenir l'oportunitat d'assistir-hi. A continuació recolliré algunes conclusions de les diferents ponències i col·loquis als quals vaig poder assistir i que poden ser rellevants per a un major aprofundiment en l'àmbit de la inserció laboral d'alguns col·lectius específics però que, alhora, poden ser transferibles a altres col·lectius.

1. TAULA RODONA: EL TREBALL AMB SUPORT (TAS) EXTENSIU A COL·LECTIUS DIVERSOS. La metodologia del treball amb suport és aplicable també al col·lectiu de persones amb trastorn mental. Així el director del programa INCORPORA de l'Obra Social de la Caixa exposa les característiques del programa, posant especial èmfasi en l'atenció al trastorn mental en la seva TRANSVERSALITAT i la seva incidència en diferents col·lectius en risc d'exclusió social. És un programa que inclou la formació, l'assessorament i l'orientació en la mesura que fa de pont entre les empreses i les entitats socials, basat en la Planificació Centrada en la Persona i sota els preceptes del TAS i l'eficàcia del programa se sosté per la rellevància que s'atorga al treball col·laboratiu i en xarxa. D'altra banda, la presidenta de l'Associació Europea del Treball amb Suport (EUSE) en la seva ponència dirigeix el seu discurs, entre altres aspectes més relacionats amb aspectes propis del seu àmbit d'actuació a nivell europeu, a la transferència de les innovacions en el camp del TAS a altres col·lectius (drogodependències, joves en risc d'exclusió, trastorns mentals, joves delinqüents, etc.) i , en especial, a tenir en compte el concepte d'IDENTITAT MÚLTIPLE com a marc conceptual a l'hora d'abordar la inclusió de totes les persones a nivell social i laboral, així com la necessitat dels suports per a la inclusió i la promoció de les bones pràctiques en aquest tipus d'intervenció social.
2. COL·LOQUI XARXA FIL (FOMENT DE LA INSERCIÓ LABORAL). Diferents entitats col·laboradores (AMMFEINA, ECOM, DINCAT, ACAPPS, ACTAS) van perfilant els diferents elements que configuren el TAS així com les possibles limitacions i propostes de futur. La metodologia del TAS podria caracteritzar-se com un treball artesà en la mesura que té un esperit comunitari i d'atenció individualitzada, que aposta per a la normalització, la inserció laboral en el mercat ordinari i que realment és una metodologia transformadora de cara al paper de l'empresa en el procés d'inclusió de persones amb discapacitat, que posa l'èmfasi en la Planificació Centrada en la Persona, en l'acompanyament i que cal reivindicar-lo com a metodologia que presenta un model conceptual i tècnic molt potent i que té una incidència rellevant dins de les polítiques actives d'ocupació. Com a limitacions s'exposen el recurrent tema del finançament d'aquest tipus d'intervenció, dels problemes de la legislació i l'ambigüitat en el seu desenvolupament (sobretot en el context econòmic i polític actual) i com a propostes de futur s'apunta el fet de la importància de la investigació i la divulgació de coneixements, així com el fet de buscar sinèrgies, aliances en el sector privat i públic i, especialment, vetllar per l'especificitat de l'atenció i la intervenció dels diferents col·lectius (sembla ser que els col·lectius que ens ocupen passen de ser tractats com a col·lectius amb especial dificultat d'inserció a englobar-se en el concepte de col·lectius en risc d'exclusió, amb que es desdibuixa d'una banda aquells trets propis i característics de les intervencions en el col·lectiu de les persones amb discapacitat i, en un sentit més econòmic i de polítiques d'ocupació, passa a formar part d'una mena de "calaix de sastre" amb les limitacions que això pot tenir a nivell de finançament i continuïtat dels projects, o això és el que jo interpreto i m'ha semblat entendre)
3. PRESENTACIÓ DE L'ESTUDI "Avaluació de l'impacte social del Programa d'Inserció Laboral de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal" DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. Hi ha dos aspectes d'aquest estudi que em semblen prou rellevants pel tema que ens ocupa:

• El fet de incorporar dinàmiques en el funcionament de les empreses que acullen a les persones amb discapacitat per tal que l'Equip d'Assesorament Laboral de l'Institut Municipal de persones amb Discapacitat actuï com un equip extern i no hagi d'intervenir sempre "in situ", en la mesura que per mitjà d'una diagnosi del lloc de treball (competències de la persona en diferents entorns), de la formació de càrrecs intermedis (treball d'habilitats socials i de relació amb persones amb discapacitat) i l'elaboració i posada en marxa d'un seguit de protocols d'acollida, aquest primer acompanyament de la persona en el procés d'inserció (inclusió) laboral  inicialment per part dels preparadors laborals (o educadors laborals com ells anomenen) pugui ser assumida, "normalitzada", per la pròpia empresa. Això és possible per mitjà d'una intervenció que posi l'èmfasi en : a) L'assessorament i orientació a responsables i companys de feina; b) L'acompanyament en la resolució de conflictes i dotar d'estratègies de prevenció de conflictes; c) El seguiment psicosocial del treballador (en els diferents entorns: família, lleure, vida independent, etc.) i d) La coordinació i el treball conjunt amb els diferents departaments de l'empresa.
• Atendre a un aspecte molt interessant pel que fa a l'avaluació dels projectes d'intervenció social: L'IMPACTE EN L'ENTORN SOCIAL, és a dir, el valor socials dels projectes d'intervenció i que consisteix no només a avaluar les intervencions per l'activitat generada (per exemple, llocs de treball aconseguits, reducció de baixes o taxes d'accidentalitat, nombre de persones ateses, etc.) sinó a poder mesurar els beneficis d'aquells aspectes "intangibles" i que tenen a veure en els canvis provocats entre tots els agents implicats i els beneficis que genera per a tots aquest agents les intervencions (entenent que dins dels actors s'inclouen,a banda dels propis usuaris i l'empresa, les administracions competents i  inclús el conjunt de la societat). Aquest aspecte és molt rellevant quan al tema recurrent del finançament d'aquest tipus de projectes (normalment sempre subjectes a subvencions) i poder posar de manifest i quantificar que aquest tipus d'intervencions són econòmicament viables per a les administracions públiques i per a reivindicar que les intervencions socials són intervencions de dret.

Per acabar, extrec algunes idees rellevants de cara als processos d'inserció laboral pel que fa al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual, extensibles o transferibles, però, a altres col·lectius i inclús a la població en general:

a) La importància i, valoro, la necessitat social de l'ús de metodologies d'inserció que siguin inclusives i el més normalitzadores possibles. El dret al treball per a tothom i l'extensió del concepte d'identitat múltiple i de la necessitat de suports (ja siguin puntuals, intermitents o generalitzats) en les accions desenvolupades en els processos d'inserció laboral per a totes les persones en qualsevol moment de la seva vida.

b) La importància del caràcter integral de les intervencions pel que fa als processos d'inserció laboral, ja que atendre les necessitats que es derivin d'un dels diferents àmbits/entorns de la persona (seguiment psicosocial) repercutirà en els processos d'integració laboral i en la millora de la seva qualitat de vida. Entendre que les entitats socials que es dediquen a la promoció de la inserció sociolaboral no són agències de col·locació.

c) Tenir molt present el retorn social de les intervencions i concretar l'impacte, el valor social que genera la inversió feta per dur a terme una acció i que en matèria d'inserció laboral tindria uns efectes desitjables quant a entendre o, si més no, tenir clar que aquest tipus d'intervenció requereixe d'unes línies de finançament estructurals dins de les polítiques actives d'ocupació.