dimarts, 25 de novembre del 2014

ATURADA I VISTA ENRERE

Un dels propòsits d'aquesta primera fase d'intervenció, a banda de generar informació i els materials didàctics pròpiament, era fer un bon exercici de recerca i buscar informació al voltant de les competències transversals, concretament per a col·lectius de persones amb diversitat funcional.
No ha estat feina gens fàcil!!  Quan he trobat informació sobre competències anava dirigida a col·lectius molt específics (joves principalment) i hi havia alguns aspectes que se'm feien difícils de conceptualitzar quan pensava en el col·lectiu concret. I quan he trobat alguna informació relacionada amb el col·lectius de persones amb discapacitat intel·lectual  no es parlava dins del context de les competències transversals.

D'altra banda, era conscient que a la Fundació Aura es treballaven aquestes competències en major o menor grau, amb un major o menor grau de sistematicitat... A banda dels continguts (no se pas com dir-ho) "clàssics", això és, el treball de les habilitats socials, de continguts instrumentals, de l'autoconeixement, del coneixement del món laboral, hi ha un seguit d'aspectes que sempre s'han tingut en compte: l'autonomia, la imatge personal,  la flexibilitat (versus rigidesa mental), l'autocontrol, saber-se moure's, gestionar l'entorn... en aquest procés de transició a la vida activa i adulta.

Arribo, doncs, a la conclusió que el paradigma, la forma de conceptualitzar al nou treballador i a les noves formes d'entendre el treball a partir dels conceptes d'ocupabilitat, competències professionals, competències transversals generen un nou discurs, però molts dels elements que el treball d'aquests conceptes implica ja s'ha anat fent, intueixo, en molts dispositius d'inserció sociolaboral.
Però aquest canvi de paradigma fa, al meu entendre, que s'obri tot un ventall de possibilitats, de formes de treball i d'atendre a un seguit d'aspectes de la persona que inicia un itinerari d'inserció que, amb la seva presa de consciència, millora, en definitiva l'atenció integral a les persones amb discapacitat que necessiten ser incloses en el món laboral. Perquè tots tenim dret a treballar i a aportar alguna cosa a l'empresa, institucions...societat. Els empresaris s'ho han de creure, però els futurs treballadors també. Aquí el discurs de les competències obre un nou horitzó, això crec entendre, més esperançador.

I enriqueix, per suposat, la pràctica psicopedagògica en l'àmbit de l'orientació professional, obrint noves vies de recerca i d'investigació (això imagino).

Després d'aquesta primera fase he assolit tots els objectius plantejats? Penso que sí. Tot i que m'ha mancat, al meu gust, una major col·laboració amb els professionals de la Fundació, en realitat, per a garantir una major seguretat en les passes que anava fent, en els coneixements que anava incorporant.... Però quan no es pot, no es pot i això no és excusa  per seguir treballant.
Amb tot, he d'agrair l'assessorament de la meva tutora de pràctiques i els ànims per esforçar-me i confiar en mi mateix i tenir la seguretat de, si no fer-ho del tot bé, fer-ho el millor possible.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada