PLANIFICACIÓ EN ORRIS....

Em queda clar, arribats a aquest punt de l'estada de pràctiques, que una bona planificació, si bé ha d'estar ben dissenyada, ha d'incloure necessàriament (no sé pas com dir-ho) el contemplar un seguit d'imprevists en la seva temporització.

També em queda clar que la posada en acció de la planificació és un procés DINÀMIC i, per necessitat, FLEXIBLE.

El que vull dir amb això és que havia planificat un seguit de fases, havia fet la temporització (val a dir,  molt ajustada i, és clar, sense contemplar possibles imprevists) i tot això se n'ha anat en orris...

Per què?

1. En primer lloc perquè no he tingut present el "plànning" del centre. Tot i que és cert que em vaig reunir amb la tutora del centre per acabar de quadrar la temporització, no se'm va ocórrer preguntar per aquests aspectes. Durant aquest curs la Fundació Aura està celebrant el seu 25è aniversari i això comporta la realització d'un seguit d'actes organitzats pels propis professionals de la Fundació (entre ells la meva tutora), la participació dels nois/es en un seguit d'activitats i sortides (per exemple la participació en un curs de formació de Barclays, col·laborar en una mena d'enclavament per a una empresa  en la producció d'uns manipulats) i absències que es produeixen durant el curs (malalties dels nois/es, absències dels formadors per a reunions urgents amb empreses, etc...). Què en trec, de positiu, de tot això? TEMPS I EXPERIÈNCIA. Temps per poder elaborar el meu "producte" (materials de formació) i experiència com a docent (en alguna ocasió he hagut de substituir algun formador pels motius anteriors) i en l'aprofundiment sobre temes laborals i experiències properes als nois/es i com encabir-los a l'hora de desenvolupar properament els continguts a treballar.
2. En segon lloc perquè realment l'abast del meu "producte" era molt més del que em pensava. L'elaboració de fitxes de treball (en una versió inicial i una versió adaptada per a aquells grups amb més necessitats de suport) i la guia didàctica  al voltant de les competències transversals per a la millora de l'ocupabilitat en aquest col·lectiu, no ha estat ni de bon tros tan fàcil com creia, ni tan ràpid d'elaborar. D'altra banda, tot i que m'he basat en alguns materials disponibles, bona part de l'elaboració de les fitxes ha estat de creació pròpia i el fet d'utilitzar la metodologia de la lectura fàcil no és tan immediat com sembla. Què en trec de positiu de tot això? Un major coneixement al voltant de la temàtica de les competències transversals, sobre l'elaboració de materials didàctics, un major grau de reflexió a l'hora de planificar la intervenció educativa com a docent i quins aspectes cal considerar a l'hora de desenvolupar una programació didàctica que, la intenció hi és, no deixi res enlaire. I, és clar, despertar la part més creativa de la professió!
3. En tercer lloc perquè no he deixat espais per a la reflexió i, si fos necessari, modificar alguns aspectes de la programació d'activitats que es duran a terme. Que m'hagi "currat" els materials que vull passar en les sessions de formació no vol dir que vagin a funcionar, o despertin l'interès dels nois/es o que realment s'adaptin a les seves necessitats (siguin massa fàcils o massa complicades, hagi previst els suports adequats....). Què en trec de positiu de tot això? Sent conscient de tot això, hauré de fer un exercici d'autoavaluació en cada sessió de formació i adaptar-me als imprevists que sorgeixin durant la intervenció d'una forma àgil tenint en compte els feed-backs que rebi dels grups. La planificació no pot ser rígida.
4. Perquè els imprevists no sempre venen de fora.... A banda de l'estrès propi de l'estudiant de pràctiques (amb una major o menor responsabilitat familiar) a l'hora de posar en marxa la seva intervenció ( i l'aparició de les  inseguretats pròpies quan t'endinses en un camp en què no es té gaire experiència: Ho faré bé? Seré capaç de dur-ho a la pràctica? Respondré a les expectatives del centre? de l'assignatura? de les competències a desenvolupar?etc, etc, etc.), he d'afegir que personalment em trobo en un procés de crisi professional: Ha sorgit en mi la imperiosa necessitat de reorientar-me professionalment i de prendre una decisió no gens favorable en els temps que corren. Què en trec, de positiu, de tot això? Ni més ni menys que viure en primera persona allò que pretén aconseguir la Fundació Aura amb els seus participants en el procés de transició a la vida activa (i adulta) i el que jo pretenc amb la meva intervenció amb el treball de les competències transversals: un exercici d'AUTOCONEIXEMENT, d'introspecció, d'identificació de competències, de fer ús d'un seguit de recursos que em serviran per a construir un nou PROJECTE DE VIDA PROFESSIONAL.

Tot això per a dir que acabo de finalitzar la primera fase de la intervenció (quan ja hauria d'estar a les acaballes de la fase 2...)