Preparació laboral: grup AB

Els participants del programa de formació laboral, en funció de l'anàlisi del seu perfil d'ocupabilitat i de l'anàlisi del lloc de treball que les diferents empreses oferten, comencen unes pràctiques en les empreses acompanyats d'un professional de la Fundació Aura (preparador laboral que, seguint la metodologia del treball amb suport, acompanya en el procés de formació en situació real, en el propi lloc de treball). El preparador laboral acompanya el participant, durant aquestes pràctiques, que tenen una durada d'entre 2 i 4 mesos. Després d'aquest període d'aprenentatge i quan el candidat conegui bé el seu treball i manifesti una actitud correcta, l'empresa contractarà el candidat.

La nomenclatura d'aquest grup, AB, respon al fet que es combina d'una banda el seguiment setmanal dels candidats que estan en procés d'inserció laboral (seguiment laboral i personal), és a dir, d'aquells candidats que han començat el programa de preparació laboral i que han aconseguit, de forma més o menys ràpida, unes pràctiques a l'empresa, candidats que han finalitzat el seu període de pràctiques però que no han estat contractats per l'empresa (ja sigui per qüestions personals o ja sigui per qüestions estrictament laborals), així com aquells candidats que encara han de treballar diferents aspectes pel que fa a la millora de la seva autonomia personal i ocupabilitat.

Així, en el grup AB, inicialment constava de 2 noies i 2 nois amb discapacitat intel·lectual (no síndrome de Down) que es preparaven per a iniciar el seu procés laboral però que durant el curs han aconseguit fer pràctiques. Això ha fet que el grup s'hagi recompost  i actualment  estigui format per 3 noies i 2 nois amb D.I. Val a dir que és un grup molt "potent" i  tots els components del grup tenen una bona formació professional inicial: la majoria han fet algun PQPI (d' auxiliars administratius, d'hostaleria i restauració principalment) i una de les noies va fer un CFGM d'auxiliar administratiu.

Pel que fa a la dinàmica de les sessions, la primera part consisteix a fer el seguiment laboral i personal dels nois/es que estan fent actualment pràctiques: tasques que realitzen, relacions dins l'empresa i amb el preparador laboral, conflictes i dificultats, aspectes de millora, actituds davant la feina, etc. Continguts que, d'altra banda, són prou motivadors i altament recomanables per a la resta del grup que encara està en procés de formació, ja que es tracta de coneixements, habilitats i actituds molt contextualitzats en entorns reals de treball. Es posa especial èmfasi a les dinàmiques grupals.

La segona part de les sessions consisteix al treball d'aquells continguts personals i laborals per a garantir una bona inserció laboral i/o un bon manteniment del lloc de treball.  Alguns dels continguts treballats durant la meva estada han fet referència a les competències transversals, a la definició dels perfils professionals, possibles fonts de conflicte a la feina (quant a aspectes relacionats amb les tasques, quant a aspectes relacionals).

Pel que fa als continguts del programa, aquests segueixen els continguts generals dels cursos de F.O oficials convocats per la Generalitat, però incorporant aquells continguts específics elaborats per la Fundació Aura, fruit de la seva experiència  i el coneixement de les necessitats dels joves amb D.I que s'incorporen al món del treball.

Programa de Formació Continuada: Millora cognitiva i mòduls formatius

Dins del programa de Formació continuada participo de dos grups, de nivells diferents, que treballen simultàniament  continguts per a la millora cognitiva i mòduls formatius trimestrals que vehiculen continguts instrumentals i culturals. El marc d'intervenció seria el de la formació de persones adultes. Per tant, es tracta de persones adultes que ja estan treballant o en procés de cercar nova feina i que, voluntàriament, participen d'aquestes activitats formatives (d'altra banda, totalment recomanables per al conjunt d'usuaris de la Fundació). Per distingir-los els anomenaré grup 1 i grup 2.

1. GRUP 1:  El grup està format per sis persones amb la síndrome de Down amb un bon nivell de lectura i escriptura. Es propicia el treball autònom i independent i l'atenció individualitzada ja que els ritmes són diferents.
•  a primera hora realitzen fitxes de treball (llapis i paper) per al treball de les funcions cognitives fent ús de diversos materials publicats per altres institucions, seguint els fonaments dels programes d'enriquiment instrumental però adaptats al col·lectiu, potenciant el treball de les diferents funcions cognitives: comparacions, classificacions, relacions, identificacions, instruccions, progressions numèriques, organització, etc. de manera que la complexitat de les tasques va augmentant progressivament (diferents graus  o nivells dins del treball de cada funció cognitiva) 
• a segona hora realitzen el mòdul formatiu: els continguts estan plantejats de forma que els aspectes treballats ofereixin una formació bàsica però no tenen caire de matèries "acadèmiques", sinó que més aviat responen a demandes dels propis participants de millorar els seus coneixements i les seves capacitats. Per exemple, han treballat mòduls al voltant del modernisme, sobre prevenció de riscos a la llar, mitjans de comunicació, relacions interpersonals, gestió dels diners, etc. Actualment estem treballant un mòdul sobre les 7 meravelles del món utilitzant diferents suports: fitxes de treball, imatges, documentals, etc.
2. GRUP 2. Està format per 5 persones amb la síndrome de Down amb dificultats amb la lectura i l'escriptura i requereixen d'una atenció totalment personaltizada. Els continguts a treballar són els mateixos (continguts de millora cognitiva, continguts de formació bàsica) però estan adaptats i es treballa a partir de fitxes de treball dissenyades específicament segons les característiques del grup per l'equip de formadors.

Val a dir que en totes les sessions, a banda del treball autònom, de l'atenció individualitzada i de la selecció del material adequat a les necessitats i motivacions del grup, s'afavoreix la discussió d'idees i opinions, així com la generalització del que s'aprèn a d'altres situacions de la vida quotidiana.

D'altra banda, partint de la metodologia de l'aprenentatge mediat i tal com es recull en la introducció metodològica  de La Capsa  d'Eines i Recursos del Projecte Aura (material publicat), es fa ús d'un seguit d'estratègies que optimitzen aquesta mediació i del desenvolupament d'un aprenentatge actiu, per tal que cadascú se senti partícip del seu propi procés d'aprenentatge:

• No acceptar "no puc", "no ho sé", afavorint que se sentin capaços de provar-ho.
• Regular els torns comunicatius.
• Acceptar qualsevol resposta per estranya que sigui, buscant la relació amb el que s'està parlant.
• Afavorir el respecte i la tolerància.
• Partir del seus coneixements previs, experiències viscudes, connexions amb la seva realitat i vida quotidiana.
• Fomentar les respostes i conductes divergents.

És en aquest programa on la meva participació és més activa (en el sentit que no em limito a observar i/o a oferir alguns aclariments, algunes preguntes o propostes en relació al que es tracta), atesos els requeriments d'atenció individualitzada i, en alguns moments de la sessió, la meva participació és totalment autònoma portant la gestió del grup i de l'exposició i treball dels continguts (sota la supervisió del formador del grup).

Programa Aura Vital

El programa Aura Vital és un programa coordinat pel servei de Neuropsicologia de la Fundació Aura, que s'encarrega de donar resposta al complex diagnòstic diferencial en el col·lectiu de persones amb la síndrome de Down que per mitjà d'un seguit de qüestionaris i proves protocolaritzades permet detectar els primers canvis i signes d'envelliment a nivell cognitiu, l'Screening Aura de Seguiment Neuropsicològic: SAS-NPS i el Protocol Aura de Seguiment Neuropsicològic: PAS-NPS, eines que permeten complementar la informació que facilita la família i l'entorn laboral en moments puntuals  en els que s'observen canvis en la persona que poden preocupar o confondre. Així el programa Aura Vital ofereix un espai adequat a les  persones que per diferents circumstàncies necessiten estar fora de l'entorn laboral, ja sigui de manera temporal o de manera definitiva.

L'objectiu és que les persones que ho necessitin se sentin ben ateses, es mantinguin actives per tal de recuperar-se i tornar a reemprendre les seves activitats i si és possible incorporar-se al món laboral.

Els usuaris del grup són majors de 40 anys i realitzen activitats diàriament a la Fundació, en els espais propis o bé en equipaments del barri (poliesportiu, biblioteca, etc.). Les activitats a desenvolupar s'organitzen en funció de cinc eixos o àrees de treball:

• Vida a la llar: activitats pràctiques vinculades a la llar en col·laboració amb el programa Aura Habitat i que pretén l'adquisició i el manteniment de capacitats, habilitats i estratègies per a desenvolupar-se a la llar, tant en temes de cuina, com manteniment de la llar com d'higiene personal d'una manera independent i autònoma.
• Fem cultura: es tracta de dotar d'eines i estratègies per aprofitar l'espai cultural públic, els equipaments culturals del barri i gaudir d'activitats culturals en grup ja sigui per mitjà de sortides culturals, ja sigui per mitjà d'activitats de treball personal de seguiment de l'actualitat (lectura de notícies de diaris), planificació i organització de les sortides. En aquest sentit des de fa un temps el grup Aura Vital col·labora amb l'Espai de Gent Gran de l'Esquerra de l'Eixample en l'organització d'activitats conjuntes per a un envelliment actiu.
• Activitats lúdiques i de temps lliure: jocs de taula, visionat de pel·lícules, documentals, informàtica, etc., que permetin a la persona gaudir del seu temps lliure i participar d'activitats lúdiques.
• Salut i benestar psíquic i físic: activitats físiques (esportives) i activitats d'estimulació cognitiva així com adquirir els hàbits correctes per al benestar físic i emocional.
• Art i creació: activitats que permetin realitzar creacions artístiques pròpies i gaudir de l'art en si mateix.

En el grup en què participo ens trobem amb tres persones amb la síndrome de Down, majors de 41 anys, dos dels quals estan de baixa temporal (llarga) a la seva feina i una persona que ja té la baixa definitiva. Val a dir que es nota que  és un grup "treballat" i tenen un bon nivell ( lectoescriptura, comprensió, expressió, coneixements culturals, autonomia...).

Pel que fa a la dinàmica de les sessions, en el primer temps d'acollida els usuaris expliquen fets o successos esdevinguts durant la setmana . En un segon moment es prioritza el treball autònom pel que fa al treball de millora cognitiva per mitjà de fitxes de treball individual (paper i llapis) amb què es treballen diferents funcions cognitives (relacions, identificació, comprensió i reconeixement, instruccions, seriacions, orientació espacial, etc.) o bé també amb l'ús de diferents materials multimèdia, com el SmartBrain (treball de memòria i reconeixement, memòria i  orientació, atenció i capacitats executives i llenguatge). En un tercer moment es passa a fer un treball de l'actualitat per mitjà de la selecció de notícies de diaris, internet i treballar-les per mitjà de diferents pautes, analitzar-ne els continguts i fer-ne un resum.

Programa Aura Inicial

Aura Inicial és un programa dirigit a adolescents i joves que encara van a l'escola amb l'objectiu de fomentar les seves capacitats, habilitats i actituds per tal que adquireixin la màxima autonomia i puguin participar de forma activa en la preparació del seu futur en aquest procés de transició a la vida adulta i al treball. 

El grup està composat per joves de 19 a 23 anys: 3 nois/es amb la Síndrome de Down i una noia amb DI, en general amb un bon nivell de lectoescriptura i comprensió oral i escrita, tot i que una de les noies amb la Síndrome de Down té molts problemes a nivell de parla i expressió oral, requerint d'una atenció logopèdica continuada.

Pel que fa a la dinàmica de les sessions, aquestes s'organitzen de la següent manera:

1. Tasques i responsabilitats grupals: cadascun dels 4 nois efectua una tasca grupal: responsable de passar llista, responsable de neteja, responsable de material i responsable de l'aigua.
2. Expressió i comprensió oral: cadascun dels usuaris explica alguna cosa important succeïda durant la setmana o coses que succeiran imminentment. Important per treballar la comunicació oral funcional, situar-se en el temps i poder revisar/planificar aspectes de la seva vida, explicar aspectes rellevants, ser sintètic, centrar el discurs en els temes que ens ocupen, atenció al que diuen els companys, etc.
3. Treball de continguts propis del programa formatiu relacionats amb la transició a la vida adulta i al treball. Actualment estem treballant les habilitats comunicatives: el fet de mirar als ulls quan es parla, controlar el to postural, el volum, el to de veu, els diferents registres, respectar els torns de paraula, la distància entre l'emissor i el receptor, etc. que permetin, en els casos amb més dificultats, una comunicació funcional i eficaç.

Pel que fa a la metodologia, es fa ús de les fitxes de treball recolzant-se en diferents suports (visuals principalment: ús d'imatges, ús d'internet, etc.), l'ús d'exemplificacions, role-playing, etc. i els continguts es basen en les diferents àrees de treball definides en un document de treball elaborat per DINCAT per a la formació dels joves en aquest procés de transició (treball, aprenentatge al llarg de la vida, relacions interpersonals, vida comunitària, vida domèstica, oci i temps lliure i salut i seguretat) i que us adjunto a continuació:

E
                             

Preparació laboral: grup A

Pel que fa a la preparació laboral, actualment assisteixo a les sessions de dos grups amb nivells diferents (n'hi ha més, de grups, ja que l'atenció a la Fundació Aura es basa en la individualització de l'ensenyament i l'atenció en petit grup, de 4-5 persones) que , per simplificar, anomenaré grup A ( segons la nomenclatura seguida en el post "context d'intervenció", més avall) que inclou aquells usuaris que es preparen per iniciar el seu procés laboral. I després també estic amb el grup AB, que també inclou usuaris que ja estan iniciant el seu procés d'inserció laboral per mitjà de pràctiques a les empreses i que requereixen d'un seguiment psicopedagògic de la seva estada a l'empresa, a banda de reforçar aspectes relacionats amb la formació i l'orientació professional.

En aquest post em centraré en les activitats desenvolupades en el grup A, que està format per 4 usuaris amb síndrome de Down, la majoria d'ells provinents d'escoles d'educació especial  de Barcelona. Un d'ells, però, va realitzar un PQPI de fusteria i va realitzar  pràctiques en diverses empreses (no directament relacionades amb la fusteria, ja que és un sector complicat actualment) i un altre dels usuaris compagina la preparació laboral amb tasques d'auxiliar de menjador i suport a secretaria a l'escola d'on prové.  Val a dir que és un grup, podríem dir, amb un nivell mig però que encara cal acabar de polir pel que fa a habilitats socials i a autonomia personal.

En el grup de preparació, a banda de continguts teòrics també es treballen continguts laborals pràctics que tindran relació amb els perfils ocupacionals als quals podran aspirar: tasques de classificació, de manipulació, etc. Es pretén, doncs, el treball de la formació i l'orientació ocupacional per mitjà d'un programa de millora de la seva autonomia personal, habilitats socials, coneixements de l'entorn laboral i actitud envers el treball. 

Pel que fa als continguts laborals més teòrics darrerament estem treballant  el tema de les competències professionals, centrant-nos en la diferenciació entre les competències específiques dels diferents llocs de treball i les competències transversals. Com a material a la Fundació Aura es treballa molt amb fitxes de treball (llapis i paper) que paral·lelament permet el treball continuat de la lectoescriptura, la comprensió oral i escrita i l'expressió.

Dels materials utilitzats per a la configuració de les fitxes de treball destaco el "Diccionari de competències transversals per a la inserció laboral de les persones amb especials dificultats" de la Fundació Pere Tarrés, interessant per la definició de les diferents competències i, especialment, l'elaboració de rúbriques per a l'avaluació del nivell d'assoliment de les competències en tant que criteris o estàndards lligats als objectius d'aprenentatge, fent l'avaluació més simple i transparent. Us adjunto el document de treball:

                               

25 anys de Treball amb Suport: Jornada tècnica

El passat 9 de maig es va celebrar al Cosmocaixa una jornada per a la celebració del 25è aniversari de la Fundació Aura, pionera en la metodologia del treball amb suport per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, i vaig tenir l'oportunitat d'assistir-hi. A continuació recolliré algunes conclusions de les diferents ponències i col·loquis als quals vaig poder assistir i que poden ser rellevants per a un major aprofundiment en l'àmbit de la inserció laboral d'alguns col·lectius específics però que, alhora, poden ser transferibles a altres col·lectius.

1. TAULA RODONA: EL TREBALL AMB SUPORT (TAS) EXTENSIU A COL·LECTIUS DIVERSOS. La metodologia del treball amb suport és aplicable també al col·lectiu de persones amb trastorn mental. Així el director del programa INCORPORA de l'Obra Social de la Caixa exposa les característiques del programa, posant especial èmfasi en l'atenció al trastorn mental en la seva TRANSVERSALITAT i la seva incidència en diferents col·lectius en risc d'exclusió social. És un programa que inclou la formació, l'assessorament i l'orientació en la mesura que fa de pont entre les empreses i les entitats socials, basat en la Planificació Centrada en la Persona i sota els preceptes del TAS i l'eficàcia del programa se sosté per la rellevància que s'atorga al treball col·laboratiu i en xarxa. D'altra banda, la presidenta de l'Associació Europea del Treball amb Suport (EUSE) en la seva ponència dirigeix el seu discurs, entre altres aspectes més relacionats amb aspectes propis del seu àmbit d'actuació a nivell europeu, a la transferència de les innovacions en el camp del TAS a altres col·lectius (drogodependències, joves en risc d'exclusió, trastorns mentals, joves delinqüents, etc.) i , en especial, a tenir en compte el concepte d'IDENTITAT MÚLTIPLE com a marc conceptual a l'hora d'abordar la inclusió de totes les persones a nivell social i laboral, així com la necessitat dels suports per a la inclusió i la promoció de les bones pràctiques en aquest tipus d'intervenció social.
2. COL·LOQUI XARXA FIL (FOMENT DE LA INSERCIÓ LABORAL). Diferents entitats col·laboradores (AMMFEINA, ECOM, DINCAT, ACAPPS, ACTAS) van perfilant els diferents elements que configuren el TAS així com les possibles limitacions i propostes de futur. La metodologia del TAS podria caracteritzar-se com un treball artesà en la mesura que té un esperit comunitari i d'atenció individualitzada, que aposta per a la normalització, la inserció laboral en el mercat ordinari i que realment és una metodologia transformadora de cara al paper de l'empresa en el procés d'inclusió de persones amb discapacitat, que posa l'èmfasi en la Planificació Centrada en la Persona, en l'acompanyament i que cal reivindicar-lo com a metodologia que presenta un model conceptual i tècnic molt potent i que té una incidència rellevant dins de les polítiques actives d'ocupació. Com a limitacions s'exposen el recurrent tema del finançament d'aquest tipus d'intervenció, dels problemes de la legislació i l'ambigüitat en el seu desenvolupament (sobretot en el context econòmic i polític actual) i com a propostes de futur s'apunta el fet de la importància de la investigació i la divulgació de coneixements, així com el fet de buscar sinèrgies, aliances en el sector privat i públic i, especialment, vetllar per l'especificitat de l'atenció i la intervenció dels diferents col·lectius (sembla ser que els col·lectius que ens ocupen passen de ser tractats com a col·lectius amb especial dificultat d'inserció a englobar-se en el concepte de col·lectius en risc d'exclusió, amb que es desdibuixa d'una banda aquells trets propis i característics de les intervencions en el col·lectiu de les persones amb discapacitat i, en un sentit més econòmic i de polítiques d'ocupació, passa a formar part d'una mena de "calaix de sastre" amb les limitacions que això pot tenir a nivell de finançament i continuïtat dels projects, o això és el que jo interpreto i m'ha semblat entendre)
3. PRESENTACIÓ DE L'ESTUDI "Avaluació de l'impacte social del Programa d'Inserció Laboral de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal" DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. Hi ha dos aspectes d'aquest estudi que em semblen prou rellevants pel tema que ens ocupa:

• El fet de incorporar dinàmiques en el funcionament de les empreses que acullen a les persones amb discapacitat per tal que l'Equip d'Assesorament Laboral de l'Institut Municipal de persones amb Discapacitat actuï com un equip extern i no hagi d'intervenir sempre "in situ", en la mesura que per mitjà d'una diagnosi del lloc de treball (competències de la persona en diferents entorns), de la formació de càrrecs intermedis (treball d'habilitats socials i de relació amb persones amb discapacitat) i l'elaboració i posada en marxa d'un seguit de protocols d'acollida, aquest primer acompanyament de la persona en el procés d'inserció (inclusió) laboral  inicialment per part dels preparadors laborals (o educadors laborals com ells anomenen) pugui ser assumida, "normalitzada", per la pròpia empresa. Això és possible per mitjà d'una intervenció que posi l'èmfasi en : a) L'assessorament i orientació a responsables i companys de feina; b) L'acompanyament en la resolució de conflictes i dotar d'estratègies de prevenció de conflictes; c) El seguiment psicosocial del treballador (en els diferents entorns: família, lleure, vida independent, etc.) i d) La coordinació i el treball conjunt amb els diferents departaments de l'empresa.
• Atendre a un aspecte molt interessant pel que fa a l'avaluació dels projectes d'intervenció social: L'IMPACTE EN L'ENTORN SOCIAL, és a dir, el valor socials dels projectes d'intervenció i que consisteix no només a avaluar les intervencions per l'activitat generada (per exemple, llocs de treball aconseguits, reducció de baixes o taxes d'accidentalitat, nombre de persones ateses, etc.) sinó a poder mesurar els beneficis d'aquells aspectes "intangibles" i que tenen a veure en els canvis provocats entre tots els agents implicats i els beneficis que genera per a tots aquest agents les intervencions (entenent que dins dels actors s'inclouen,a banda dels propis usuaris i l'empresa, les administracions competents i  inclús el conjunt de la societat). Aquest aspecte és molt rellevant quan al tema recurrent del finançament d'aquest tipus de projectes (normalment sempre subjectes a subvencions) i poder posar de manifest i quantificar que aquest tipus d'intervencions són econòmicament viables per a les administracions públiques i per a reivindicar que les intervencions socials són intervencions de dret.

Per acabar, extrec algunes idees rellevants de cara als processos d'inserció laboral pel que fa al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual, extensibles o transferibles, però, a altres col·lectius i inclús a la població en general:

a) La importància i, valoro, la necessitat social de l'ús de metodologies d'inserció que siguin inclusives i el més normalitzadores possibles. El dret al treball per a tothom i l'extensió del concepte d'identitat múltiple i de la necessitat de suports (ja siguin puntuals, intermitents o generalitzats) en les accions desenvolupades en els processos d'inserció laboral per a totes les persones en qualsevol moment de la seva vida.

b) La importància del caràcter integral de les intervencions pel que fa als processos d'inserció laboral, ja que atendre les necessitats que es derivin d'un dels diferents àmbits/entorns de la persona (seguiment psicosocial) repercutirà en els processos d'integració laboral i en la millora de la seva qualitat de vida. Entendre que les entitats socials que es dediquen a la promoció de la inserció sociolaboral no són agències de col·locació.

c) Tenir molt present el retorn social de les intervencions i concretar l'impacte, el valor social que genera la inversió feta per dur a terme una acció i que en matèria d'inserció laboral tindria uns efectes desitjables quant a entendre o, si més no, tenir clar que aquest tipus d'intervenció requereixe d'unes línies de finançament estructurals dins de les polítiques actives d'ocupació.

Objectius plantejats, recursos utilitzats i dificultats trobades

Arribats a aquest punt em plantejo la revisió d'un seguit d'objectius que vaig plantejar-me a l'inici de període de pràcticum:

1. Reflexionar sobre el context d'intervenció, funcions i tasques del psicopedagog al centre.
2. Aplicar els coneixements adquirits en les diferents assignatures, especialment relacionades amb els processos d'ensenyament/aprenentatge amb persones amb discapacitat intel·lectual.
3. Detectar necessitats de cara a l'elaboració del projecte d'intervenció en un àmbit concret.
4. Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció en el context concret del programes i serveis de la Fundació Aura.
5. Adquirir l'estil, les habilitats i actituds pròpies de la tasca dels professionals que intervenen al centre.

Com a recursos parteixo de l'observació, de la participació en les activitats quan m'és possible (especialment de forma autònoma), les reunions de tutoria amb la tutora del centre i les possibles xerrades i aclariment de dubtes amb els diferents professionals amb qui comparteixo grups.

Pel que fa a les dificultats, em primer lloc, em trobo amb la dificultat d'aplicar els coneixements adquirits, no tant quant a comprensió del col·lectiu i necessitats que se'n deriven: tot i que es treballi en grup (reduït, de 4-6 participants per grup) l'atenció individualitzada en ocasions, l'ensenyament adaptatiu en altres, contextualització de les activitats i concreció en aspectes de la vida quotidiana i de les seves experiències (baixa capacitat d'abstracció) sinó més aviat a nivell de metodologies d'intervenció i "entrenament" en aquestes metodologies que són pròpies del treball en la Fundació Aura: l'aprenentatge mediat (l'aprendre a pensar), els programes d'enriquiment instrumental, la metodologia pròpia del treball amb suport, la resolució de possibles conflictes en grup, etc... I que posen de manifest les meves limitacions en una de les possibles funcions del psicopedagog: la docència. Que no és l'única òbviament, però és una funció important a la Fundació atès el paper rellevant que se li atorga a la formació continuada i l'aprenentatge al llarg de la vida.

Una altra dificultat trobada és la manca de reflexió sobre les tasques en què participo ja no només pel fet de desenvolupar les pràctiques participant en diferent grups (vital, inicial, preparació laboral, formació continuada) on l'atenció és directa i no podent participar (per qüestions d'incompatibilitat d'horaris de feina i pràctiques) de reunions d'equip on s'analitzin diferents casos o aspectes de les intervencions dutes a terme. De manera que amb la meva manca de referents teòrics "concrets" o específics del camp d'intervenció i  la manca d'experiència amb el col·lectiu en relació a la formació a vegades se'm fa difícil plantejar qüestions que orientin la meva intervenció.

Focalitzant...

Un cop finalitzat el primer període de pràctiques "intensiu", en el sentit de conèixer el màxim de programes i participants, valoro amb la tutora la possibilitat de focalitzar la meva estada en el centre al voltant d'alguns dels programes desenvolupats  i que em poden ajudar a centrar-me i a començar a pensar en una possible intervenció.

Així, convenim que continuï en el programa de preparació laboral (inserció laboral, àmbit essencial i que dóna sentit al projecte de la Fundació Aura), el programa de formació continuada (pel que fa a l'aprofundiment de les metodologies, materials, continguts... a utilitzar per a una individualització de l'ensenyament) i dos programes que no vaig tenir oportunitat de conèixer i que adopten un sentit ple si es conceptualitza el procés d'inserció laboral des d'un continu que abarca, que TRANSITA entre els diferents cicles vitals de la persona. Em refereixo a:

1. PROGRAMA INICIAL: programa dirigit adolescents i joves amb discapacitat intel·lectual que encara van a l'escola amb l'objectiu de fomentar les seves capacitats, habilitats i actituds per tal que adquireixen la màxima autonomia i puguin participar de forma activa en la preparació del seu futur.
2. PROGRAMA AURA VITAL: programa que ofereix un espai adequat a les persones amb discapacitat intel·lectual que per diferents circumstàncies necessiten estar fora de l'entorn laboral, ja sigui de manera temporal o definitiva. El procés vital és diferent per a cada persona i aquest programa pretén oferir un suport i una atenció adequada mitjançant activitats a nivell cognitiu, cultural i artístic, afavorint un envelliment actiu.