Fonaments teòrics i estil metodològic de la formació per a la inserció

Inspirats en diferents materials i partint de l'experiència en el món del treball amb suport, més l'aprenentatge del dia a dia amb els participants, la Fundació Aura va dissenyar i elaborar un conjunt de fitxes de treball que conformaren la Capsa d'Eines i Recusos del Projecte Aura, que inclou un conjunt de documents i fitxes de treball estructurades en diferents blocs en funció dels diferents programes que es duen a terme: preparació laboral, formació continuada, millora cognitiva, etc.

Així, la prioritat en la formació per a la inserció laboral consisteix a treballar conjuntament les habilitats cognitives, comunicatives, socials i les habilitats bàsiques funcionals tenint en consideració diferents aspectes didàctics:

-PARTICIPANTS/APRENENTS: Es parteix de la valoració de les capacitats i competències de tots els participants posant èmfasi en els processos i estratègies que utilitzen. La persona, d'altra banda, esdevé l'agent actiu del seu propi desenvolupament per tal que prengui consciència de que és part activa dels seus canvis.

-MEDIADORS/FORMADORS: Es converteix en el facilitador de l'aprenentatge perquè aquest sigui constructiu i significatiu, orientat a aconseguir el desenvolupament del màxim grau d'autonomia i independència. La figura del mediador es l'element clau que afavoreix el procés metacognitiu i la transferència dels aprenentatges en situacions de la vida diària.

-CONTINGUTS: Afavorir el desenvolupament de competències comunicatives i socials, les habilitats cognitives i metacognitives, la formació en habilitats funcionals i culturals, la preparació per a la inserció sociolaboral i el seu seguiment per una activitat laboral més competitiva, i fomentar l'autonomia a la llar per aconseguir una vida el més independent possible. Es considera necessari entrenar aquests continguts en situacions reals, partint de vivències procedents de l'entorn normalitzat de manera que s'optimitzi la transferència dels aprenentatges per tal que aquests es puguin generalitzar i aplicar a qualsevol situació o context que afecti directament a les seves vides. Els continguts dels materials utilitzats s'articulen de manera que la complexitat de tasques va augmentant progressivament i té en compte els següents aspectes en el seu disseny: a) Planificar les activitats amb els seus objectius específics; b) Seqüenciar les habilitats i estratègies d'acord a les seves competències; c) Seleccionar el material adequat a les necessitats i motivacions del grup; d) Afavorir la discussió d'idees i opinions; e)Afavorir la generalització del que s'aprèn a d'altres situacions; f) Avaluar periòdicament els avenços aconseguits.

D'altra banda, durant els 25 anys de recorregut de la Fundació Aura, el coneixement de les necessitats que presenten els joves amb discapacitat intel·lectual (DI) que s'incorporen al món del treball, ha permès observar, analitzar i entendre com els participants fan ús de les seves competències cognitives, socials i emocionals ja que en l'entorn natural del dia a dia és on es posen en evidència ceres característiques limitadores (dependència i recerca d'ajuda i aprovació constant, manca d'iniciativa i de decisió, por a equivocar-se, el bloqueig davant de situacions noves, l'espera a que algú els solucioni els problemes...), característiques que, d'altra banda, sostenen que no són inherents a la DI sinó a la suma de molts factors que configuren el seu recorregut personal, afectiu i educatiu.

Paral·lelament, totes aquestes inquietuds van coincidir amb un seguit de programes d'activació de la intel·ligència com és el Programa d'Enriquiment Instrumental de Feuerstein, de la mateixa manera que en l''àmbit de l'educació especial es van començar a aplicar i adaptar programes d'aquest tipus ja que es recolzaven en fonamentacions teòriques que apuntaven cap a una nova concepció de la intel·ligència, la teoria de la modificabilitat estructural cognitiva, i seguint les idees de Vygotsky, la idea de la potencialitat de l'aprenentatge.

Val a dir que els programes d'enriquiment instrumental en la versió original és massa densa quant a forma i contingut i el nivell de dificultat massa elevat per aquest col·lectiu. D'aquí que s'apliqués el programa en la versió experimental de Dori Gamazo de 1993.

Aquest tipus de programes requereix d'una metodologia que implica una manera determinada d'entendre el procés d'ensenyament/aprenentatge. Es basa en la metodologia de l'aprenentatge mediat i en la transferència dels nous coneixements a d'altres contextos, per tal de poder generalitzar el que s'ha après a qualsevol situació, ja sigui personal, afectiva, social o laboral. Metodologia, doncs, adequada a l'hora d'ensenyar processos de pensament per mitjà de l'ensenyament d'estratègies cognitives i metacognitives: ensenyar a pensar, aprendre a aprendre, com fer preguntes adequades, ensenyar a resoldre problemes...

Per tant, mitjançant els processos de metacognició s'afavoreix la presa de consciència personal dels mecanismes i estratègies que s'utilitzen per tal de resoldre qualsevol situació quotidiana. Així es potencia l'augment d'iniciativa i responsabilitat, la millora de l'autoestima i l'autoconcepte, l'increment de la capacitat per prendre decisions i donar l'opinió personal, així com respectar les opinions dels altres.

Tot plegat possibilita millorar les relacions interpersonals i els sentiments de competència i pertinença al grup, la qual cosa reverteix positivament en els procés d'inserció laboral.

Tutoria i sentit global de les intervencions

Fins ara, observar/participar en diferents grups i programes m'ha permès tenir una visió en certa manera profunda de diferents aspectes de la institució: tarannà, formes de fer, cultura, estils d'intervenció... però aquest major coneixement parcialitzat, tot i que em feia treure conclusions a un nivell més global, encara era incomplet ja que augmentaven els meus dubtes sobre els itineraris o la ruta a seguir pels usuaris des que entren al projecte fins que arriben a ser contractats per les diferents empreses i inserir-se laboralment i, alhora, entendre el significat dels diferents programes i intervencions.

Abans de poder-ho expressar a la tutora del centre, ella mateixa pren la inciativa de, arribats a aquest punt de col·laboració amb el centre, fer una tutoria per informar sobre aquells aspectes  que poden perdre's a l'hora de focalitzar la intervenció en el dia a dia:

1. Accés als programes d'inserció. Els usuaris/candidats generalment vénen derivats d'aquells centres escolars que coneixen el projecte, així com de recomanacions d'altres usuaris, familiars, etc.
2. Entrada al projecte. En un primer moment es fa un treball amb la família del candidat per mitjà d'entrevistes i ús de diferents protocols d'entrada ja no només per recopilar dades d'interès sobre l'usuari sinó també sobre la pròpia família en tot allò que té relació amb la interacció amb l'usuari i el sentit/valor del treball, compromís amb el projecte, acords de participació i no intrumissió en alguns aspectes laborals, etc. En aquest sentit, recordo durant la realització d'una de les PAC de l'assignatura Orientació Professional, la reflexió al voltant de la importància de considerar la família pel seu nivell d'influència en l'orientació professional dels fills i, aplicant-ho a aquest context concret, sobretot pel que fa al coneixement per part de la família ja no només de les característiques del programa en concret que es fa al centre, sinó també de la identificació de les qualitats individuals dels seus fills en relació a determinades professions. I, principalment, per evitar que la intervenció de la família, sigui per desconeixement de la línia de treball del centre, sigui per altres motius, entorpeixi o desviï del curs normal  el procés seguit amb els fills.
3. Avaluació psicopedagògica. D'aquells aspectes familiars que poden incidir així com de l'avaluació pròpiament de l'usuari per mitjà d'una tutoria inicial: valoració de competències bàsiques ( per mitjà de diferents instruments i proves que avaluen aspectes cognitius, autoavaluació de l'usuari, etc.), fitxa d'ocupabilitat atenent a diferents ítems (autonomia, habilitats socials, capacitats...), que permetrà  obtenir un seguit de dades rellevants que possibilitaran arribar a un diagnòstic per tal de considerar com a candidat del projecte l'usuari o bé derivar-lo a altres serveis.
4. Preparació laboral. En aquesta primera fase anterior s'estableix una criba o filtre d'aquells candidats idonis a participar en el projecte i, en cas d'èxit, s'estableix conjuntament l'elaboració d'un pla de millora i d'un pacte que dotaran d'objectius el seu itinerari formatiu i d'inserció en aquest primer moment de preparació laboral previ a la inserció en l'empresa ordinària.
5. Pràctiques a l'empresa. En funció de les característiques dels usuaris  i de l'anàlisi dels llocs de feina disponibles (que recull diferents aspectes relacionats amb l'entorn laboral pròpiament dit, la jornada, l'accessibilitat, exigències d'imatge.., amb les tasques a desenvolupar i amb les competències a desenvolupar) i del possible ajustament del lloc de feina a l'usuari, s'estableix un conveni  (ja sigui oficial, segons convocatòries de la Generalitat, ja sigui propi) per mitjà del qual el candidat realitza unes pràctiques a l'empresa seguint la metodologia del treball amb suport i sostingut per la figura del preparador laboral.
6. Contractació. El període de pràctiques es variable (de dos a sis mesos aproximadament) i en funció del grau de satisfacció i possibilitats de l'empresa així com del compromís i resultats del candidat, en cas d'èxit es passa a la contractació a l'empresa i s'inicia el seguiment laboral de cara al manteniment, continuïtat  i/o promoció del lloc de treball.

Adjunto el FULL DE RUTA que utilitzen al centre i que recull de forma sintètica tots aquests aspectes:

Context d'intervenció

Amb vistes a la realització de la PAC 1, això és, fer un anàlisi del context d'intervenció per tal de fer una primera aproximació a la concreció de les funcions específiques del psicopedagog al centre de pràctiques, amb la tutora del centre, la Carme (pedagoga) vam acordar fer un primer període més "intensiu", no pel que fa a la durada de la meva estada, sinó intensiu pel que fa a la quantitat de programes i serveis a conèixer.

Així, durant el primer mes i mig de pràctiques (fins a Setmana Santa) vaig participar de:

A) PROGRAMA D'INSERCIÓ LABORAL:

1. GRUP A: PREPARACIÓ LABORAL (amb la Mar C., psicopedagoga): Les persones que assisteixen a aquest programa són aquelles que es preparen per iniciar el seu procés laboral. Inclou un programa individualitzat de formació i orientació ocupacional per mitjà d'un programa individualitzat de millora de la seva autonomia personal, habilitats socials, desplaçaments autònoms, coneixement del programa i actitud envers el treball. 
2. GRUP B: INCLUSIÓ LABORAL- SEGUIMENT (amb la Laura R., pedagoga): Els participants comencen unes pràctiques en les empreses acompanyats d'un professional d'Aura, el preparador laboral (formació en situació real). Aquest grup està format per les persones que comencen una nova feina,  o ja estan contractats i requereixen d'una atenció personal setmanal, per tal d'assegurar la continuïtat en el lloc de treball per mitjà d'un protocol de seguiment que implica tant al participant com a l'empesa.

B) PROGRAMA DE FORMACIÓ CONTINUADA:

     Cal dir que els usuaris que formen part del programa d'inserció també participen del programa de formació continuada, en funció dels horaris laboral (la immensa majoria a mitja jornada) ja que es parteix de la base que en adults amb dificultats cognitives la formació continuada resulta imprescindible tan per poder mantenir les competències ja adquirides, com per adquirir nous coneixements, complement indispensable a la integració laboral.

1. Participació en diferents grups de FORMACIÓ GENERAL, MÒDULS I CURSOS PRÀCTICS (amb diferents professionas: l'Emili, integrador social, la Mar E., educadora social i treballadora social, la Mar C. i la Laura R.) amb la següent oferta formativa: Taller de pensar, Estimulació Cognitiva, Môdul de Mitjans de Comunicació i Publicitat, Gestió dels diners i curs pràctic sobre Gimnàstica mental amb l'ordinador. En aquesta part formativa hem treballat diferents aspectes: la millora cognitiva, l'aprendre a aprendre, la millora de l'expressió oral i escrita, la comprensió lectora, etc. Sense oblidar vehicular coneixements instrumentals amb coneixements del medi social i cultural en un sentit ampli, oferint una atenció indiviualitzada.

C) PROGRAMA DE VIDA AMB SUPORT:

1. AURA HABITAT (amb la Laura i l'Olga, voluntàries): Projecte que consisteix a oferir la possibilitat als participants d'Aura de fer una estada en un entorn normalitzats amb joves estudiants universitaris, aprenent a conviure i a fer-se càrrec de les responsabilitats que comporta compartir casa amb altres persones. Es tracta d'un període de residència en un pis compartit per 2 estudiants de psicologia, pedagogia o educació social i 3 participants d'Aura. Durant el període a Habitat hem treballat diferents aspectes de la vida a la llar, centrant-nos especialment en el procés de confecció de menús saludables, el procés de compra en sí mateixa, la gestió dels diners i suport en la preparació dels àpats.

D) PROGRAMA VOX NOSTRA (amb la Noèlia, mestra d'educació especial i la Mar E.): Es tracta d'un grup d'autogestors, usuaris de la Fundació Aura, que es reuneixen en aquest espai on poder debatre i defensar els seus drets i interessos. Així organitzen activitats de voluntariat, sortides culturals i de lleure, trobades amb altres grups d'autogestors a nivell autonòmic, debatre temes d'actualitat, preocupacions i interessos com a ciutadans amb discapacitat... El funcionament del grup està recolzat des de DINCAT, però la gestió és autònoma sota la supervisió de les dues professionals que fan una funció de dinamització del grup.

Treball,inclusió, independència i igualtat d'oportunitats

Reemissió del programa "Latituds" al 33. Una bona mirada per posar-se en situació ( i en acció!). Prou interessant la diferenciació entre la terminologia inserció- inclusió pel que fa a aspectes relacionats amb el treball.

La màxima aspiració de les persones amb discapacitat: treballar i ser independents. Però la gran majoria d’aquest col•lectiu, a Catalunya, té taxes altíssimes d’atur, retallades en les ajudes a la dependència, retallades en les polítiques d’ocupació i, per tant, se’ls condemna a la manca d’igualtat d’oportunitats



                     

Presa de contacte

Per a major informació sobre la Fundació Aura, centre on actualment realitzo les pràctiques, la metodologia del treball amb suport (TAS) i altres informacions rellevants de cara a la realització del practicum, us adreço als enllaços d'interès i a les diferents pàgines que s'inclouen en el bloc i que aniré afegint progressivament (a la banda dreta). Les  entrades que seguiran les utilitzaré per abocar-hi les reflexions, observacions, intervencions sobre la pràctica diària i comentaris al voltant de la meva estada al centre, a mode de diari.

He de dir que fins a última hora no vaig tenir l'autorització expressa per poder penjar al bloc diferents enllaços, documents, etc. Val a dir que he signat un contracte de confidencialitat i protecció de dades amb el centre de pràctiques i hi haurà aspectes que recolliré en aquest bloc que caldrà tractar amb cura.