Inspirats en diferents materials i partint de l'experiència en el món del treball amb suport, més l'aprenentatge del dia a dia amb els participants, la Fundació Aura va dissenyar i elaborar un conjunt de fitxes de treball que conformaren la Capsa d'Eines i Recusos del Projecte Aura, que inclou un conjunt de documents i fitxes de treball estructurades en diferents blocs en funció dels diferents programes que es duen a terme: preparació laboral, formació continuada, millora cognitiva, etc.
Així, la prioritat en la formació per a la inserció laboral consisteix a treballar conjuntament les habilitats cognitives, comunicatives, socials i les habilitats bàsiques funcionals tenint en consideració diferents aspectes didàctics:
-PARTICIPANTS/APRENENTS: Es parteix de la valoració de les capacitats i competències de tots els participants posant èmfasi en els processos i estratègies que utilitzen. La persona, d'altra banda, esdevé l'agent actiu del seu propi desenvolupament per tal que prengui consciència de que és part activa dels seus canvis.
-MEDIADORS/FORMADORS: Es converteix en el facilitador de l'aprenentatge perquè aquest sigui constructiu i significatiu, orientat a aconseguir el desenvolupament del màxim grau d'autonomia i independència. La figura del mediador es l'element clau que afavoreix el procés metacognitiu i la transferència dels aprenentatges en situacions de la vida diària.
-CONTINGUTS: Afavorir el desenvolupament de competències comunicatives i socials, les habilitats cognitives i metacognitives, la formació en habilitats funcionals i culturals, la preparació per a la inserció sociolaboral i el seu seguiment per una activitat laboral més competitiva, i fomentar l'autonomia a la llar per aconseguir una vida el més independent possible. Es considera necessari entrenar aquests continguts en situacions reals, partint de vivències procedents de l'entorn normalitzat de manera que s'optimitzi la transferència dels aprenentatges per tal que aquests es puguin generalitzar i aplicar a qualsevol situació o context que afecti directament a les seves vides. Els continguts dels materials utilitzats s'articulen de manera que la complexitat de tasques va augmentant progressivament i té en compte els següents aspectes en el seu disseny: a) Planificar les activitats amb els seus objectius específics; b) Seqüenciar les habilitats i estratègies d'acord a les seves competències; c) Seleccionar el material adequat a les necessitats i motivacions del grup; d) Afavorir la discussió d'idees i opinions; e)Afavorir la generalització del que s'aprèn a d'altres situacions; f) Avaluar periòdicament els avenços aconseguits.
D'altra banda, durant els 25 anys de recorregut de la Fundació Aura, el coneixement de les necessitats que presenten els joves amb discapacitat intel·lectual (DI) que s'incorporen al món del treball, ha permès observar, analitzar i entendre com els participants fan ús de les seves competències cognitives, socials i emocionals ja que en l'entorn natural del dia a dia és on es posen en evidència ceres característiques limitadores (dependència i recerca d'ajuda i aprovació constant, manca d'iniciativa i de decisió, por a equivocar-se, el bloqueig davant de situacions noves, l'espera a que algú els solucioni els problemes...), característiques que, d'altra banda, sostenen que no són inherents a la DI sinó a la suma de molts factors que configuren el seu recorregut personal, afectiu i educatiu.
Paral·lelament, totes aquestes inquietuds van coincidir amb un seguit de programes d'activació de la intel·ligència com és el Programa d'Enriquiment Instrumental de Feuerstein, de la mateixa manera que en l''àmbit de l'educació especial es van començar a aplicar i adaptar programes d'aquest tipus ja que es recolzaven en fonamentacions teòriques que apuntaven cap a una nova concepció de la intel·ligència, la teoria de la modificabilitat estructural cognitiva, i seguint les idees de Vygotsky, la idea de la potencialitat de l'aprenentatge.
Val a dir que els programes d'enriquiment instrumental en la versió original és massa densa quant a forma i contingut i el nivell de dificultat massa elevat per aquest col·lectiu. D'aquí que s'apliqués el programa en la versió experimental de Dori Gamazo de 1993.
Aquest tipus de programes requereix d'una metodologia que implica una manera determinada d'entendre el procés d'ensenyament/aprenentatge. Es basa en la metodologia de l'aprenentatge mediat i en la transferència dels nous coneixements a d'altres contextos, per tal de poder generalitzar el que s'ha après a qualsevol situació, ja sigui personal, afectiva, social o laboral. Metodologia, doncs, adequada a l'hora d'ensenyar processos de pensament per mitjà de l'ensenyament d'estratègies cognitives i metacognitives: ensenyar a pensar, aprendre a aprendre, com fer preguntes adequades, ensenyar a resoldre problemes...
Per tant, mitjançant els processos de metacognició s'afavoreix la presa de consciència personal dels mecanismes i estratègies que s'utilitzen per tal de resoldre qualsevol situació quotidiana. Així es potencia l'augment d'iniciativa i responsabilitat, la millora de l'autoestima i l'autoconcepte, l'increment de la capacitat per prendre decisions i donar l'opinió personal, així com respectar les opinions dels altres.
Tot plegat possibilita millorar les relacions interpersonals i els sentiments de competència i pertinença al grup, la qual cosa reverteix positivament en els procés d'inserció laboral.